El club té la seu a Horsarrieu, al departament de Landes, a Aquitània, i el primer equip competeix a la Segona Divisió de la lliga francesa. “És l’oportunitat de la meva vida”, assegura el pivot Fernández, que deixa el CB Granollers després d’una temporada en què ha jugat una mitjana de 29 partits, 23 minuts i ha marcat uns 6,5 punts per partit. A més, ha estat un dels màxims rebotadors –amb uns 8 rebots per partit– i va tenir una valoració d’11,5.
El pivot, de 24 anys i amb una alçada de 2,08m, va començar a jugar a bàsquet a les Franqueses quan en tenia 15. L’any següent va anar al Granollers (Segona Catalana). Després va jugar amb l’Argentona, que va ascendir de Primera Catalana a Copa Catalunya.
Amb la majoria d’edat va debutar a l’EBA amb el Mollet, i fa dos anys va retornar a l’equip granollerí. El president del CB Granollers, Joan Nadal, considera que la marxa de Fernández és molt “digna” i “una gran oportunitat que segur que aprofitarà”. Per problemes econòmics, el club que presideix Nadal no competirà l’any vinent a la lliga EBA i centrarà els esforços a consolidar-se a la Copa Catalunya.
L’entrenador del CB les Franqueses, Jordi Pavón, va ser qui va moure els fils perquè li arribessin ofertes al seu antic pupil. “No m’esperava que m’acceptessin a França”, apunta Fernández. Però el vídeo que va enviar fa un mes i l’entrenament de prova que va fer a França van ser suficients perquè l’ASCH el fitxés. “No m’ho creuré fins que faci uns dies que estigui allà”. Començarà la temporada a finals de setembre i la pretemporada, aquest dilluns. Té l’objectiu de “jugar molts minuts” i de “créixer”. Durant aquesta temporada, Fernández és l’única nova cara de l’equip francès, que està format per jugadors francesos, un lituà i un nord-americà. També l’il·lusiona la intensitat amb què a França es viu el bàsquet. “Allà s’omplen els pavellons cada cap de setmana”, diu.
Al final, podrà complir el somni de marxar a l’estranger durant una llarga temporada per veure nous horitzons. “Si, a més, m’asseguren una feina, perfecte”, diu el pivot, que se’n va amb el títol de fisioterapeuta i osteòpata sota el braç i amb ganes d’estudiar francès. Tot i així, explica que trobarà a faltar la família i els amics, entre els quals destaca Adrià Delgado, un nen d’11 anys a qui li feia exercicis d’habilitats motrius.
