Una vivència personal del seu fundador Pol Rovira és l’origen del conegut Infern Granollerí, la grada d’animació del BM Granollers, que enguany ja compta amb 90 aficionats. Hi ha aficions i aficions i, la del BM Granollers, és de luxe, possiblement la millor, o si més no una de les més preuades, en tot l’estat espanyol.
És una història rocambolesca, però que ha canviat per sempre el que és l’experiència d’anar a veure un partit d’handbol al Palau d’Esports de Granollers. L’ambient apagat i silenciós ha donat pas a un de molt diferent, en què no es para d’animar i d’incomodar el rival. L’inici de tot plegat rau en un viatge d’intercanvi a l’Argentina de Polru –així és com el coneixen dins de l’Infern–.
Allà va poder viure l’experiència, per primera vegada, de viure un desplaçament amb el Barcelona de Guayaquil de futbol que s’enfrontava al Lanús argentí. Va quedar absolutament fascinat de com vivien l’esport els aficionats. Ho va acabar de certificar en un segon desplaçament, aquest cop amb els aficionats de Boca Juniors, club argentí.
Tan bon punt va tornar, i amb la col·laboració d’alguns amics més propers, va contactar amb el club per xarxes socials. Al cap de pocs dies, abans de començar la temporada passada, es va produir la primera reunió amb Pepe Escurriola, directiu de l’àrea social del BM Granollers.
El debut oficial, i després d’haver arribat a una sèrie d’acords entre ambdues parts, es va produir el cap de setmana del 24 i 25 de setembre de l’any passat, quan el KH-7 va rebre al Zuazo i el Fraikin a l’Anaitasuna. “Jo sempre he estat aficionat del BM Granollers, malgrat venir del món del futbol. Em feia molta pena l’estat del Palau d’Esports, que era silenciós i sovint força buit”, explica Rovira, en declaracions a aquest periòdic.
El president del grup, que ara continua organitzant des de l’Alguer, on ha marxat uns mesos a viure, reconeix que l’inici no va ser gens fàcil, quan esperaven ser com a molt vint persones. “Al principi va costar molt animar la gent. El boom va ser quan es va fer oficial, quan es van arribar a una sèrie d’acords amb el club”, afirma Rovira. Un dels principals requisits que ha de complir el grup és el de l’assistència en els partits, encara que Rovira detalla que no és com en els clubs d’elit, en què hi ha un màxim de faltes d’assistència. “És una cosa que ens surt del cor i de la bona voluntat. Això el club ho veu i ho valora”, reconeix.
El BM Granollers, com a mínim en els darrers anys, ha estat orfe d’una grada d’animació. El més semblant és el grup Blancs i Blaus –un grup d’exjugadors de la pedrera del club o jugadors de l’equip Blancs i Blaus KH-7 BM Granollers– que animaven en alguns moments de partit, i no amb la mateixa cridòria que ho fa l’Infern Granollerí. Precisament, el nom del grup rau, segons explica Rovira, que deien que intentaven crear una atmosfera d’infern granollerí per als equips visitants.
Un actiu important
A hores d’ara, l’Infern Granollerí és un dels actius més importants del BM Granollers, més enllà que vagin plegats, i que siguin entitats diferents. De fet, la grada d’animació és un dels elements que està potenciant més el club en aquesta acció de millorar l’experiència de viure un partit d’handbol.
A més d’omplir de color i ambient, ara, l’Infern ha establert vincles amb altres grades d’animació. Algunes d’elles, com els Supporters Dragon Wall –dels Barcelona Dragons de Futbol Americà– o Marea Blava del CH Vilamajor.
També van ser convidades l’Eixam Groc-i-Negre del CF Mataró de futbol, i els Dimonis Verd-i-Negres del Joventut de Badalona, però cap dels dos grups hi van poder assistir. Un altre dels objectius per continuar creixent és fer més desplaçaments amb l’equip, fins ara, han anat a Osca, a la Final Four de Flensburg i a la Copa de la Reina, a Màlaga.
{{ comment.text }}