Joaquima Casas, una dels primers referents de l’atletisme de fons a Catalunya, mostrarà aquest cap de setmana que encara està activa. Ella va ser la primera guanyadora de la Mitja de Granollers i, diumenge, té previst posar-se les sabatilles per participar en alguna de les curses de la 40a edició. “Encara no he decidit quina faré, depèn de com em vegi dissabte”, explica. Amb 74 anys, córrer és, encara, la seva passió i pensa sumar més curses a les 164 maratons que ha disputat en la seva carrera. Divendres, a la celebració de les 40 edicions, la Mitja l’homenatjarà.
Fa 40 anys, la participació d’una dona en curses de grans fons era una estranyesa. De fet, la mateixa Joaquima Casas i Lídia Teixidor van ser les úniques atletes que van completar la primera Mitja Marató a Granollers. Casas va guanyar amb un temps respectable, 1h 17min 34s, només deu minuts per sobre de la millor marca de la prova vallesana i que, si s’hagués fet l’any passat, estaria entre el vuit millors registres de 2025.
Joaquima Casas era una pionera i persisteix a mantenir aquest paper. Va començar a córrer, gairebé per casualitat, només perquè volia fer esport, quan tenia 28 anys. “Em vaig proposar fer esport i encara continuo”, bromeja. Va apuntar-se a curses populars i sempre era al capdavant. “Van començar a trucar-me de totes les curses que s’organitzaven”, recorda. Entre les trucades, la de la Mitja de Granollers. “Hi vaig trobar amics, una molt bona organització i el caliu del públic. L’ambient de Granollers sempre m’ha agradat molt. Si et sents defallir, el suport del públic ajuda.”
Més enllà del rol de pionera de les curses de fons, Joaquima Casas és un referent per la gran quantitat de curses en què ha participat. Ja acumula 164 maratons, i la xifra encara s’incrementarà. Properament en disputarà una a Castelló i diu que encara està apuntada en una altra. L’edat no és un obstacle. De fet, explica que en cas que diumenge opti per disputar la distància de mitja marató l’objectiu és cobrir els 21.097 metres en un temps al voltant de les dues hores. Casas no ha perdut la il·lusió ni per entrenar-se ni per córrer curses.
De les dues úniques atletes que van completar el recorregut l’any 1987, s’ha passat 40 edicions després, a una presència femenina que gairebé s’equipara a la dels corredors masculins. “La situació ha canviat com de la nit al dia i això és fabulós”, celebra Casas.
A més, l’atleta assenyala que “el nivell ha pujat molt; les dones es preparen i entrenen molt fort”. El contrast és absolut amb els seus temps com a atleta capdavantera. “Soc d’un poble petit i la gent et mirava estranyada. Allà ningú feia esport i veure una dona que caminava i que corria feia que hi hagués comentaris. Tinc la sort que, per caràcter, passo del que diguin”, explica Joaquima Casas.
