Els motiu és que la federació només comptabilitza com a participants els atletes que tenen llicència federativa; d’acord amb aquest criteri, i a efectes federatius, l’any passat no van participar 8.500 corredors a la Mitja, sinó només el centenar de federats que hi havia.
“És una cosa surrealista”, considera Joan Villuendas, de l’Associació Esportiva la Mitja. “Nosaltres fa molts anys que treballem amb la Federació Espanyola i ja sabem com funciona tot això; per tant, li donem una importància relativa, però no negaré que ens amoïna i ho considerem injust”, comenta. Villuendas recorda que aquest rànquing “és una qüestió estadística, no pas indicativa de qualitat. Encara que Granollers estigui al cinquè lloc, tothom sap que és la millor: quina altra prova d’Espanya ha portat dues vegades Haile Gebrselassie, dues vegades Wanjiru, un campió olímpic com Baldini o un guanyador de maratons que mai havia trepitjat l’Estat com Cheruiyot? I ara vindrà el recordista mundial de marató, etc.”, apunta.
Joan Villuendas coneix bé els mecanismes de la Federació Espanyola i va ser l’encarregat d’anar a Madrid per negociar el cànon de tres euros que es volia fer pagar per cada participant a la Mitja. “Aquestes federacions s’han de renovar i adaptar-se als nous temps. I nosaltres no hauríem de d’haver de dependre de Madrid i del calendari federatiu per poder contractar atletes internacionals; la Secretaria General de l’Esport hauria d’intentar aconseguir autonomia en aquest sentit”, considera el responsable de fitxar els atletes d’elit per a la Mitja.
A la primavera, Villuendas tornarà a Madrid per continuar negociant una rebaixa del cànon per participant a la cursa.
