Amb el nou itinerari pel Congost, la Mitja Marató de Granollers s’ha fet més ràpida. Així ho considera l’atleta del Ca l’Aire, Álvaro Martínez, que s’afanya a matisar que “més ràpida no vol dir més fàcil”, ja que el desnivell fins a la Garriga continua existint i s’ha de salvar. Amb tot, la pujada fins a la vila termal es fa de forma més regular i això permet portar un ritme més constant. Aquest és el primer factor que farà la cursa més fluïda a partir d’enguany; Martínez comenta la resta de factors i d’altres punts i aspectes interessants del nou itinerari de la Mitja, tot recorrent-lo amb EL 9 NOU.
“Amb el nou recorregut, la gent no correrà frenada, podrà agafar el seu ritme i avançar els altres participants còmodament, cosa que fins ara no es podia fer perquè hi havia punts en què l’aglomeració feia impossible avançar”, comenta Álvaro Martínez, que apunta que la irregularitat del traçat antic també impedia agafar aquest ritme regular: “Ara t’estalviaràs els tobogans d’anada i també pujar el passeig de la Garriga, que es feia molt pesat; ara, de baixada, se’n podrà gaudir més”, apunta. L’atleta esmenta també dos elements de caire psicològic que afavoriran la rapidesa de la cursa. “En primer lloc, quan arribis a la plaça de l’Església de la Garriga i iniciïs el retorn a Granollers, ja portaràs 11 quilòmetres, més de la meitat; en segon lloc, quan surtis de la Garriga i enganxis la carretera, ja enfilaràs directament cap a Granollers, sense tornar a entrar al polígon (aquest quilòmetre o quilòmetre i mig es feia dur); a més, saps que, tret de la pujada del Tamayo, pràcticament tot el que et queda és de baixada”, explica. De fet, el granollerí considera que el nou itinerari permetrà afrontar la tornada amb més forces. “Fins a la pujada del Tamayo vindrem amb molta inèrcia, perquè haurem fet el passeig de baixada i el tros de carretera fins aquí és molt planer”, apunta.
“PREFERIA CREUAR-ME AMB LA GENT”
Tot i considerar que per al gran gruix dels corredors populars, aquest itinerari és millor, “egoistament” diu que preferia l’antic. “Els qui anem a fer marca, com que correm més còmodament, preferíem trobar-nos amb el gruix de gent que anava a la Garriga perquè això t’allibera molt mentalment i deixes de pensar una estona en marques, en control, en el cansament… Molta gent et saluda i et dóna ànims i el tros de tornada entre la Garriga i les Franqueses se’t fa curtíssim”, explica. Pel mateix motiu, Álvaro Martínez tem que als nous trams de polígon (Pla de Llerona, a les Franqueses, i Congost, a la Garriga) no hi hagi públic. “Que l’entorn paisatgístic acompanyi, com passarà en alguns trams del Pla de Llerona, és important; però encara és més important el públic: els ànims de la gent són claus perquè, d’alguna manera, sents que estàs demostrant el resultat de tot el que has entrenat i hi ha molta gent que et coneix, familiars, amics… és una mena de desfilada”, assegura.
Álvaro Martínez fa una recomanació als corredors, aprofitant que el nou recorregut permetrà portar un ritme constant, tant d’anada com de tornada. “Un bon sistema és portar, a l’anada, un ritme conservador, uns 10 segons per sobre de la mitjana que es vulgui portar; i de tornada, 10 segons per sota”, comenta.
