Mirada determinada, look modern amb un xic de laca però amb canes que llueixen experiència i una americana amb camisa blanca sempre desproveïda de corbata que encaixa impecable en la seva esvelta figura. Bé podria passar per coach el modern i enèrgic Víctor Font.
Al seu costat, el clàssic i carismàtic Joan Laporta. El pentinat amb ralla de tota la vida, inseparable de la corbata i americana estreta per uns quilos de més, exhibits a les seves conegudes i esbojarrades festes, tret definitori d’un personatge pintoresc però estimat pel poble, últim exponent de l’estirp dels Jesús Gil, Lopera, Del Nido i companyia.
Encarna Font la frescor, i per tant el futur, i Laporta el nostàlgic però inservible passat. O així ho ha volgut predicar el candidat de Granollers, que se sotmet aquest diumenge al judici final dels socis davant la golosa experiència de Joan Laporta per redreçar aquest Barça novel·lesc de detencions, espionatges i deutes. Amb el permís del tercer en discòrdia, un altre candidat d’aquest passat i exdirectiu de Bartomeu l’actualitzat Toni Freixa, després de la seva cabellera vuitantera i de les seves ulleres de catedràtic per unes de pasta.
Qualsevol altre veredicte que no sigui proclamar-se nou president, tindrà regust de condemna per a Font, amb set anys de treball al darrere en el seu projecte. Reivindica el candidat natural i resident a Granollers la preservació de l’essència del model de propietat –el Barça ha de continuar pertanyent als socis–, el rellançament de la tradició cruyffista i la modernització de l’economia amb una major explotació monetària dels milions d’aficionats repartits arreu del món.
Compta en l’àrea esportiva amb una nodrida tropa vallesana: Juli López com a director general de les seccions esportives, Joan Vilà com un dels responsables de metodologia, Álvaro Ferrer com a encarregat de l’handbol i Toni Jané com a responsable del bàsquet. Per la seva part, Sergi Barjuan i Enric Masip són els vallesans en la candidatura de Laporta, malgrat que l’expresident no ha concretat els seus càrrecs.
Emili Rousaud, exdirectiu del Barça i precandidat d’aquestes eleccions, creu que Font ha guanyat adeptes: “Amb el canvi de data l’únic que podia fer Laporta era baixar perquè estava molt amunt. Continua sent el favorit però el Víctor té opcions de guanyar”, afirma el codinenc. “És possible que el Víctor hagi guanyat punts als debats. Ha posat en valor els actius del seu projecte i Laporta, en veure’s guanyador, ha optat per un discurs més moderat”, agrega Rousaud.
Pere Castellsagué, bon coneixedor de l’entorn del Barça per haver format part d’una candidatura amb Jordi Majó i dues precandidatures amb el mateix Majó i Jaume Ferrer, afirma que “al club li convé un canvi i la persona ideal és el Víctor, que és, amb diferència, qui més ha treballat el seu projecte, encara que Laporta és el favorit per ser el més conegut”. El veredicte final, aquest diumenge.
{{ comment.text }}