La marató és un ‘trencacames’ de 3.000 metres de desnivell positiu acumulat i amb un recorregut ple de corriols que ressegueixen la vall del Congost.
Carós va fer un temps de 4h 47min 54s, seguit del seu company d’equip Manel Amor, de Roda de Ter, que va arribar a la meta només dos minuts més tard, amb un temps de 4h 49min 22s. El tercer lloc va ser per Xavier Espinya, de Sanaüja (la Segarra), que ha fet la prova amb 4h 53min 3s.
Marc Carós va encapçalar la cursa des del principi. Va ser durant els trams finals que el seu company d’equip, Manel Amor, va anar retallant distàncies. Segons Carós, el millor moment de la cursa va ser l’última baixada, mentre que el més dur va ser el moment de creuar per sota l’autovia, en què li van agafar rampes mentre travessava el riu. Per a Amor, en canvi, la pujada fins a Tagamanent va ser la més incòmoda, encara que el moment es va suavitzar en veure el castell de Tagament. “És una cursa molt maca i molt dura tenint en compte que estem a principis de temporada, però està molt ben preparada”, apuntava Amor. Els moments més durs de Xavier Espinya van ser els del començament: “he sortit molt ràpid, és principi de temporada i costa començar”, va explicar. Espinya va tenir rampes als bessons, a la Trona, i va haver de caminar un tros.
GABRIEL CROSAS S’IMPOSA A LA MITJA
El guanyador de la mitja marató va ser Gabriel Crosas, que va fer 2h 4min 32s. Albert Bosch es va endur la plata amb 2h 9min 20s, i el tercer lloc va ser per Xavier Valldeoriola, amb 2h 14min 18s. En total, la mitja va tenir 395 participants. Sergi Riera, de la Garriga, era un dels atletes principiants. “Sento que tinc les cuixes com si fossin els discos dels frens encesos de fórmula 1”, deia després d’arribar a la meta. El moment més dur per a Riera va estar pujar al collet de la Font “però la recompensa és veure el paisatge, tot el Pirineu nevat”, deia Riera.
En aquesta quinzena edició, la cursa ha comptat amb atletes de tot Catalunya, i algun de França, País Valencià o Albacete, entre d’altres
