Maverick Viñales sortia tercer a la graella i al primer revolt ja s’ha posat segon. Després d’uns quants revolts, el de Roses ha passat a liderar la cursa, juntament amb Nico Terol i Johann Zarco; els tres pilots s’han destacat de seguida de la resta i s’han mantingut al capdavant durant tota la cursa, intercanviant-se en la primera posició. A mesura que la pista s’ha anat assecant i el sol ha anat imposant-se al cel de Montmeló, els pneumàtics han començat a fer la guitza a Viñales, que s’ha situat tercer i, tot i que el podi no ha perillat en cap moment, en el tram final de cursa ha perdut ritme de forma alarmant, fins quedar-se a més de vuit segons dels dos primers. Amb tot, final feliç per a Viñales i l’escuderia de Cardedeu BQR, que van ser aclamats per la graderia de Montmeló en la cerimònia dels podis.
FINAL POLÈMIC
Després d’una última volta de lluita titànica, en què semblava que Nico Terol havia d’imposar-se, Johann Zarco va reaccionar al darrer revolt i els dos pilots van entrar a la recta final frec a frec. Llavors, Zarco va empènyer descaradament Terol fora de l’asfalt, obligant-lo a rodar per la franja de gespa i sotmetent-lo a una situació molt perillosa, pel relliscós de la superfície i la gran velocitat a què van les motos en aquest punt. Terol va haver de frenar i això va donar el triomf a Zarco, davant l’eixordidora xiulada de la graderia. Una glòria efímera per al francès: minuts després, la direcció de la cursa el desqualificava i el relegava al sisè lloc. Nico Terol, per tant, allarga el seu domini del mundial de 125cc amb un nou triomf, seguit de Viñales i de Jonas Folger, que havia quedat quart i entra inesperadament al podi.
