L’organització de la Mitja ha promès per aquesta 36a edició –que se celebra diumenge– serà un retorn als orígens. De manera que la prova tornarà a les dates de sempre i al recorregut habitual, que l’any passat es va haver de canviar per circumstàncies de la pandèmia. Per tant, la cursa donarà el tret de sortida des del carrer Esteve Terrades i anirà pujant pel carrer Girona fins a arribar a les Franqueses i acabar d’arribar a la Garriga, on farà mitja volta per tornar a Granollers.
A la capital del Vallès Oriental, els corredors entraran pel carrer Primer Marquès de les Franqueses i baixaran fins al Palau d’Esports –avinguda Francesc Macià–, on estarà situada l’arribada. Es tracta d’un circuit dur per a molts corredors, amb uns 110 metres de desnivell. L’any passat, la prova, que es va fer al juny, va passar pels polígons dels municipis de manera excepcional.
El president de la Mitja, Toni Cornellas, apunta una participació de més de 4.000 corredors per a aquesta, xifra que s’ha superat malgrat la covid i que des de l’organització veuen com un “èxit”. “Estem molt contents. Hem acabat fent curts de samarretes i dessuadores i hem hagut d’ampliar la tirada”, explica el president de l’Associació Esportiva la Mitja.
Malgrat que la pandèmia no s’ha endut la Mitja –ni les proves dels 10 quilòmetres i el Quart–, sí que s’han hagut de suspendre la Mini –la prova infantil–, la cursa de Gegants del dissabte i la passejada, a més dels actes paral·lels, que formen part de la vessant extraesportiva. Aquest any, també s’han eliminat els serveis de dutxes i els massatgistes, habituals durant les proves anteriors a l’arribada del coronavirus.
Objectius esportius ambiciosos
La cursa torna a la normalitat en el calendari i en el traçat amb objectius ambiciosos per a l’organització. En la cursa masculina, el repte és que es torni a baixar de l’hora i que s’aconsegueixi la millor marca de la història de la prova en la cursa femenina. Són fites per a les quals hauran de donar les circumstàncies adequades. D’entrada, s’apunta que la meteorologia serà favorable –sempre que el vent respecti els atletes.
L’organització ha fet esforços perquè les dues fites estiguin a l’abast. Després de l’atípica edició de l’any passat, amb la prova fora del calendari habitual i encara amb restriccions per la pandèmia, la nòmina de participants internacionals d’elit torna a ser destacada.
Els atletes kenyans tenen possibilitats de recuperar l’hegemonia en la prova amb dos representants que acrediten temps inferiors a l’hora en la distància de mitja marató, com Kenneth Kiprop (59min 12s, marcats ja fa algunes temporades), i posicions destacades a les mitges de Copenhaguen i Lens l’any passat –segon a totes dues–. Isaac Kipsang acredita una segona posició a la mitja de Lisboa de l’any passat i la victòria a la mitja de Dakar de 2019. Té una plusmarca personal de 59min 44s. També té marques per sota de l’hora Antenayeha Dagnachew, amb 59min 48s. L’etíop, guanyador de les mitges maratons de Xangai i Lugano, és la principal amenaça a l’hegemonia kenyana.
La llista d’atletes internacionals la completen corredors dom Debelu Edae (Etiòpia, 2h 09 min 59s en marató), Mike Boit (Kenya, 1h 53min en mitja marató) i Alphonse Simbu (Tanzània, 1h 1min 59s en mitja marató), a més d’una àmplia representació anglesa.
L’hora i 10 minuts que ara mateix és la plusmarca femenina en les 36 edicions de la Mitja, que ja té 16 anys (el va establir Getenesh Wani el 2006: 1h 10min 24s), està en perill. Almenys tres atletes etíops que correran diumenge acrediten marques per sota d’aquest temps: Ruti Aga (1h 6min 34s), Suteme Kebede (1h 7min 54s) i Ethlemahu Sintayehy (1h 8 min 16s). Totes tres, a més, acrediten victòries internacional en mitja marató. També competiran amb una nodrida representació anglesa.
El calendari atlètic de l’any, molt atapeït per diversos compromisos internacionals, ha jugat en contra d’una representació destacada de l’Estat espanyol.
{{ comment.text }}