A Edgar Canet (la Garriga, 2005) se li ha quedat molt curta l’etiqueta de novell en el Ral·li Dakar. El pilot de motos garriguenc arribava a la competició com el participant més jove d’una de les proves més dures del món. Les seves actuacions, però, estan en boca de tothom.
Ha meravellat el món sencer del motor amb una vuitena posició de la classificació general de motocicletes i amb la victòria de categoria, Rally 2. Ara, la pregunta és saber quant tardarà a guanyar el seu primer Dakar. La seva precocitat només apunta a pensar que se’n sentirà a parlar en un futur no gaire llunyà.
Ja fa uns dies que va arribar. Ha tingut temps d’assimilar totes les coses que ha viscut?
De moment, encara estic descansant i refent-me de tot l’esforç. Estic fent els primers entrenaments. Per exemple, dimarts vaig fer la primera sessió de gimnàs. Estic molt il·lusionat per tot el que em pot deparar el futur. Una sensació que comparteixo quan miro enrere i recordo alguns dels moments viscuts durant el Ral·li Dakar.
S’imaginava així el Dakar? És molt diferent de com l’ha viscut?
Tenia molt clar que el Dakar seria dur, però no tant. És una cursa molt dura, i en la qual estàs moltes hores sobre la moto. Aquesta és la realitat. No obstant això, un cop estàs allà, vivint-ho, i te n’adones de tot el que mou i la gran xifra de persones que hi ha implicades, penses que es fa menys complicat.
No és només una exigència física, també mental…
Sí, absolutament. Quan participes amb moto és molt diferent que en cotxe. Amb moto no tens cap copilot per donar-te suport. En el cas de les motocicletes és molt més exigent. Et fa estar concentrat en tot moment per intentar superar les situacions complicades.
Hi ha hagut un treball mental previ?
Sí, i tant. Hem fet molta feina amb en Pep Font, que és el psicòleg del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. També amb l’equip vam fer treball, sobretot, no em volien posar cap mena de pressió. Ha estat una ajuda que he notat en algunes situacions.
Les expectatives que van recaure en vostè abans de la prova li han posat una pressió afegida?
No ho he tingut en compte. És cert, però, que anar amb una moto com la KTM em va fer agafar el repte amb més ganes i il·lusió. Portar una moto d’aquest calibre és gairebé un somni. Dins de l’estructura de l’equip, poder anar amb una moto Factory és una gran oportunitat. A més, he pogut aprendre dels meus companys, que són grans pilots, com Daniel Sanders o Kevin i Luciano Benavides.
En l’àmbit més esportiu, imaginava poder ser vuitè de la classificació general i campió de la seva categoria, Rally 2?
Quan era allà, amb el pas dels dies em vaig anar adonant que podia anar guanyant llocs a la classificació i que les coses funcionaven. Sabia que podia anar bé, perquè confio en mi mateix, però, evidentment, no esperava que anés tan bé.
Quin va ser el moment més difícil de la prova?
N’hi ha hagut diversos. Recordo, en especial, el primer dia, quan em vaig perdre. Va ser un moment bastant difícil. A més, no entenia el motiu. Un altre va ser a l’etapa 6, quan vaig caure. Afortunadament, només es va quedar en el cop i vaig poder continuar. També recordo el dia 7, quan comença a fallar la meva tauleta amb el navegador. Per sort, vaig poder arribar al destí perquè me la canviessin.
Durant la prova, va recordar-se de l’accident de fa quatre anys, en el qual es va trencar cinc vèrtebres i va patir molt?
Mentre vaig amb moto, no penso en allò. Durant la cursa no se’m va passar pel cap, però sí quan vaig arribar a la meta i vaig veure que ho havia aconseguit. Estic orgullós del camí que he recorregut durant aquests quatre anys.
Com era la vida al Dakar, fora de les etapes?
L’horari que tenim allà no permet fer gaires coses. Allà, una vegada acabes l’etapa; menges, fas una dutxa i una sessió d’una hora de fisioterapeuta. A més, després de sopar, teníem una estona lliure. Jo aprofitava aquella mitja hora per anar a veure alguns companys, com el Xavi Blanco, l’Òscar Ral, en Nandu Jubany o en Nani Roma. Després d’això ja anàvem directament a dormir.
Fins a quin punt valora aquestes relacions personals en una competició d’aquesta exigència?
Les valoro molt. Si no les tingués, la cursa encara seria més dura. Vas a veure’ls i desconnectes de tot el que comporta la cursa. Sempre hi ha històries que compartim els uns amb els altres.
Quin és l’aprenentatge amb el qual es queda?
He après molt al Dakar, al meu primer Dakar. Són moltes les experiències que m’enduc i estic segur que m’ajudarà a poder continuar endavant. No obstant això, crec que em quedo amb l’últim dia. Totes aquelles emocions que vaig viure. Es desprenia una felicitat absoluta a l’equip, després que Sanders guanyés la prova.
Guanyar en les dues categories és un pas molt important per a KTM.
Absolutament. A més, ha passat en un moment en el qual els feia falta. Són molt bons resultats i, evidentment, estan molt contents amb el nostre rendiment.
Arriba a la Garriga i el reconeixement i la rebuda de la gent és espectacular. Com ho va viure?
Va ser molt especial. No ho esperava en absolut. Vaig veure moltes cares conegudes, després d’estar 20 dies a la cursa. Em vaig sentir molt afortunat. A més, molt agraït a l’Ajuntament que em va organitzar tota aquesta rebuda. Fins i tot, vaig poder pujar al balcó. Va ser únic.
Li dona ales viure moments com aquest?
Sí. De fet, em fa agafar confiança i em dona ales per poder tornar a viure un moment com aquell. Espero que no sigui la darrera vegada que em reben d’aquesta forma.
Ara, quin repte més immediat té?
Només penso a continuar treballant i gaudint fent allò que més m’agrada. Un dels pròxims reptes és el Mundial de ral·li. El més objectiu és agafar experiència pel pròxim Ral·li Dakar.
Es convertirà ja en un habitual del Dakar? Quin objectiu té per la pròxima edició?
Esperem que sí. L’objectiu, per ara, és continuar aprenent. És cert que l’objectiu, encara que no sé si a curt o llarg termini, és guanyar la classificació general.
