La Jessica Hernández té 39 anys, és de Granollers i aquest cap de setmana viurà una experiència que no oblidarà fàcilment: farà la Mitja Marató de Granollers per primera vegada. I no és un detall menor. “És la primera vegada que corro”, explica amb sinceritat. Fins fa uns mesos, córrer no formava part de la seva vida.
El punt de partida va ser clar: “Que havia de fer alguna cosa. Havia de fer algun esport.” Sense experiència prèvia –“jo no havia corregut mai”–, la Jessica es va apuntar al programa “Comença a fer la Mitja”, incitada pel seu marit, que n’era monitor. Allà ha trobat guia, suport i constància. També persones que estaven vivint el mateix que ella. “M’he sentit molt ben acompanyada des del principi”, diu, tot destacant la importància de la proximitat i de l’ajuda que es dona en aquesta iniciativa.
Els inicis no van ser fàcils. “Al principi, no podia córrer i parlar.” “Al principi, em moria”, assegura, amb exageració però sentint-ho en el seu interior. No obstant això, la constància li ha permès anar progressant. De fet, assegura que d’ençà que va començar, fa uns tres mesos, no ha fallat a cap entrenament. “La constància és clau”, constata. A poc a poc, el cos s’ha anat adaptant i ella ha après una de les lliçons més importants: “Aprèn a escoltar el teu cos”, un dels consells més importants que li han ensenyat els monitors. “Tots els consells que ens han donat m’han servit”, afegeix.
El camí fins a la Mitja ha estat progressiu. Les tirades llargues van començar amb 50, 60 i 70 minuts, fins a arribar a 18 quilòmetres l’últim diumenge. A més, també va provar-se en el Tast, del qual diu que va ser “increïble”. També ha viscut totes les condicions possibles: “He corregut sota pluja, i és dur. Em preocupa sí i no”, assegura, sobre les possibles pluges de diumenge.
Objectiu
I l’objectiu? No parla de marques ni de temps. Ho té claríssim: “Vull acabar-la.” I encara més important: “Vull entrar amb un somriure.” Gaudir del recorregut, del moment i de tot el que ha construït aquests mesos. Perquè aquesta no serà l’última. “No serà la meva única Mitja”, diu, convençuda. “Però la vull gaudir.” A més, té clar com vol fer-la. “Vull començar al més còmode possible. Sempre estaré a temps d’augmentar el ritme”, diu.
“Sé que la cursa és llarga, i que el punt clau serà passar per l’Ajuntament de les Franqueses. Allà veuré com em trobo”, valora. Ho farà juntament amb les seves companyes, amb qui han decidit córrer-la juntes. Perquè, com diu una de les frases que més l’han acompanyat durant els entrenaments, “l’esport no és teràpia, però és terapèutic”.
