A Sergi Mingote els reptes extrems l’estimulen, l’exigència li treu somriures i tot allò desconegut el captiva. A major dificultat, més feliç és. Així que això de marxar cap al K2 per intentar ser el primer que coroni el segon sostre del món amb 8.611 metres a l’hivern no el pot fer més content.
Encara que es tracti de la mateixa muntanya on una violenta tempesta de neu va estar a punt d’absorbir-lo baixant-la el juliol del 2018 en un descens dramàtic. Mai s’ha vist tan a prop de la mort com llavors. “Li tinc respecte però no por”, afirma Mingote.
L’alpinista, rebut per l’Ajuntament de Parets dijous, marxa aquest dissabte cap al Pakistan en una expedició que durarà fins a finals de febrer. Amb 49 anys té el rècord en pujar sis vuitmils sense oxigen artificial –367 dies–, i està immers en el repte de rebaixar a la meitat la plusmarca a ascendir més ràpid els 14 vuitmils del món sense oxigen artificial. L’actual rècord l’ostenta el sudcoreà Kim Chang-ho amb 7 anys, 10 mesos i 6 dies i el paretà ja ha fet cim en set en dos anys i cinc mesos.
Ha aconseguit molt i té feina pendent. Però el desafiament del K2 és massa llaminer. I, com no, l’afrontarà sense oxigen artificial. “És el repte més difícil que he abordat mai, perquè coronar el K2 a l’hivern és l’últim gran desafiament de l’himalaisme que queda per complir. És una gesta que s’ha intentat els últims 30 anys i qui ha arribat més lluny és el rus Denis Urubko, que va arribar fins als 7.800 metres. Que es tracti d’un objectiu que mai no s’ha aconseguit és el que em motiva”, explica Mingote just abans d’emprendre una aventura que compartirà amb un equip de 50 alpinistes de 13 nacionalitats diferents.
“El K2 és molt complicat per la seva dificultat tècnica i per les condicions meteorològiques. Aquests dies s’estan registrant temperatures de 60 graus negatius i vents d’entre 90 i 100 quilòmetres per hora i és impossible un ascens en aquestes condicions. Per això el pla és anar muntant els diferents campaments al llarg del gener –tenim un equip prou nombrós per anar fent-ho–, i trobar un dia al febrer que la meteorologia sigui benèvola per intentar fer el cim al més ràpid possible”, assegura Sergi Mingote, que té previst reprendre el projecte dels 14 vuitmils a la primavera tot i que encara no ha establert un calendari.
A banda del desafiament esportiu, el paretà també durà al Pakistan material com roba d’hivern per als habitants de la Vall de Bondit, afectats per la suspensió de l’activitat alpina –motor econòmic de la zona–, a causa de la pandèmia.
La motivació de Mingote és l’òptima, així com el seu estat físic. “Em trobo molt bé, he fet molta força amb motxilles pesades i resistència aquests mesos”, afirma l’alpinista, disposat de nou a gaudir patint.
{{ comment.text }}