QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

“Si el BM Granollers no és a l’elit, no passa res!”

Jaume Fort, de Cardedeu, és director de Competició i Operacions del Campionat del Món d’Handbol 2013 que, entre altres ciutats, es jugarà a Granollers. Gran coneixedor d’aquest esport i del BM Granollers, en el qual va ser porter del primer equip, Fort aventura possibles escenaris de futur.

El 9 Nou
13/03/2012

Quina és la seva feina ara mateix?

La meva tasca al Mundial és gastar-me els diners, tot i que fins a final de mes no tindrem el pressupost. I abans, planificar l’operativa i el desenvolupament de la competició i veure les necessitats de cada seu.

Què necessiten les seus del Mundial, com ho és Granollers?

Coses relacionades amb la competició, però també en matèria d’hotels, transports, relacions institucionals…

Qui serà el seu interlocutor a Granollers?

Ja està molt encarrilat, però encara no podem dir el nom. Aviat, aviat.

Vostè ha jugat cinc anys a Alemanya. Coneixen el BM Granollers?

Sobretot entre els més grans, perquè tenien relació amb l’equip dels seixanta-setanta, l’època gloriosa del Granollers. Però els joves saben que és un referent com a pedrera i com a ciutat que s’estima l’handbol.

És comparable l’handbol a Alemanya i a Catalunya?

Gens ni mica. L’handbol a Alemanya és el primer esport de sala i el segon després del futbol. I el bàsquet està a anys llum!

Dit amb xifres…

Són xifres brutals que es tradueixen en una afluència molt important d’espónsors que aguanten els clubs econòmicament.

Per què l’handbol d’aquí està darrera del bàsquet, al contrari d’allà?

L’handbol ha patit la competència del bàsquet i d’altres especialitats que han atret el jovent. Menys en comarques com la nostra, que és una excepció, la pràctica a les escoles ha baixat molt…

Estem en el camí de la semiprofessionalitat dels grans clubs?

Cal tocar de peus a terra com més aviat millor. I aquesta és una tasca que Asobal, directius i jugadors han de fer per buscar un model sostenible sabent les oportunitats i les amenaces.

Amenaces?

Una és que els millors jugadors d’aquí acabin buscant-se la vida en lligues més potents com la d’Alemanya i França per guanyar-se millor la vida.

I oportunitats?

La gran oportunitat és l’aposta per gent jove trobant-hi un nou enfocament per posicionar l’handbol com una pràctica esportiva lúdica. Hem d’aconseguir que per passar-ho bé els nanos agafin una pilota d’handbol i juguin!

Aquest és el camí que ha d’emprendre el BM Granollers, amb un deute de 700.000 euros?

L’esforç que s’està fent a Granollers va en la bona direcció. I el que sí que és important és invertir en bons tècnics per formar la base. Si es fa així, sortiran bons jugadors. Què ens podem trobar, que juguin nanos de 19 anys? I què! Això serà un gran actiu.

Però potser l’espectacle esportiu se’n ressentirà…

A curt termini potser sí. Però si es prenen la formació molt seriosament, amb bons tècnics, no passarà.

Quin futur té el BM Granollers?

El Granollers té una sortida claríssima: tots els equips de sota! I que això vagi juntament amb una aposta política i de ciutat per tenir handbol a les escoles, bons entrenadors i esdeveniments exemplars i modèlics com la Granollers Cup.

I si cau de la lliga Asobal?

No passa res! No podem aguantar una cosa insostenible pel sol fet de mantenir un nivell esportiu. Potser tindrà algun any dolent, però amb tants practicants per sota les possibilitats que passi són poques. Com més jugadors de base, millor.

Els altres equips estan igual?

Tret del Barça i l’Atlètic de Madrid, els altres estan igual. I ho notaran molt més perquè no tenen la gran base del Granollers. Si ara hi ha algú que tingui coixí, és el BM Granollers.

Distorsionen els dos grans?

El Barça i l’Atlètic fan que sembli que encara estem en una dimensió en la qual realment no estem. Però això no treu que els altres equips han de tocar de peus a terra. Si continuen plantejant l’handbol com una activitat saludable i de valors, tenim moltes possibilitats.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 561 persones.