Toni de Arriba: “Del món trio el Montseny, que és com casa meva”

CÓRRER PER LA MUNTANYA

Toni de Arriba va néixer a Aiguafreda fa 51 anys. Actualment viu a Sant Martí de Centelles i fa 16 anys que treballa a l’Ajuntament de la Garriga. Té 2 filles, Míriam i Ariadna. És un amant de l’esport, i des dels 10 anys practica l’atletisme, sobretot córrer per muntanya. Porta més de 150 maratons d’asfalt. De mitges, diu que ni s’en recorda. Als 19 anys va fer el campionat del món de 100 quilòmetres en ruta, a Santander. Actualment, continua corrent per muntanya, i també fa tres anys que és el team manager de l’equip Inverse! Aquest any van batejar el quilòmetre 12 de la Mitja Marató de Granollers amb el seu nom.

Addicte a les xarxes socials?
No gaire.
Una pel·lícula.
Titànic.
Un llibre.
Bájame una estrella, de Miriam Garcia Pascual.
Un restaurant de la comarca.
La Garrafa de la Garriga (fa 30 anys que hi vaig cada dijous a fer la paella).
Li agrada cuinar?
Sí, però fa un any que no ho faig.
Un plat.
Cigrons a la riojana, que fa la meva dona.
Una beguda.
Cervesa (Voll-Damm).
On ha passat les últimes vacances?
A Torla (Pirineu Aragonès).
Té previst fer algun viatge?
Sí.
On?
A Metsovo (Grècia).
Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny.
La Trona, als cingles de Bertí.
I de Catalunya?
El Turó de Tagamanent.
I del món?
El Montseny (és com casa meva).
Un lloc on no portaria mai ningú?
Al Corte Inglés.
Amb quin alcalde de la comarca se n’aniria a sopar?
Amb qualsevol, en conec uns quants.
Última obra de teatre que ha vist. On?
Fa anys que no vaig al teatre.
L’última pel·lícula que ha vist al cinema?
Everest.
Un programa o sèrie de TV.
The Walking Dead.
I de la ràdio?
El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixbac.
Amb qui es faria un selfie?
Amb en Bruno Brunod.
Un lloc per viure.
Sant Martí de Centelles.
Coneix algun grup de música de la comarca?
Sí, Els Catarres.
Ha votat en les últimes eleccions?
Sí.
Per qui?
El vot és secret, oi?
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un bon vi.
A quina hora acostuma a llevar-se al matí?
A les 7.
És partidari de les migdiades?
Sí, sempre que puc en faig.
Alguna cançó que l’hagi marcat?
Crystallize, de Lindsey Stirling.
Quin fons d’escriptori té a l’ordinador?
El cim del Tagamanent.
Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat…).
Oso Ondo!
Quin cotxe té?
Un Citroën C4.
L’última vegada que ha anat a missa?
Al 2005, a l’enterrament de la meva mare.
Un projecte immediat.
La cursa de la vall del Congost.
Un insult.
Que cabrón!
Una floreta.
No en dic!
Una olor.
L’olor de la terra quan acaba de ploure.
Un ritual diari.
Beure un got d’aigua al llevar-me.
Una mania.
Tancar tots els llums de casa meva.
Un personatge històric
Mohandas Gandhi.
Qui li agradaria ser?
Jo mateix.
Un hobby.
Córrer per la muntanya, fa 40 anys que ho faig.
Un lema.
“Estira patas”.
Què el treu de polleguera?
Els sorolls de fons!
Què canviaria del seu cos?
Res, m’agrada tal com és.
I del seu caràcter?
Tampoc, cadascú té el propi caràcter.
Una expressió molt usada.
“¡Haz caso al abuelo!”.
Per què o per qui diria una mentida?
Per ningú, no m’agraden les mentides.
Què li fa riure?
Qualsevol cosa graciosa!
I plorar?
Les injustícies.
El seu pitjor malson?
No arribar a final de mes.
Què té a la tauleta de nit?
Una làmpada i el mòbil.

Toni de Arriba, organitzador de la cursa de la Vall del Congost