Amables lectors

No sé si coneixeu algú que es dediqui a comentar notícies dels mitjans digitals. Confesso que jo no, i no sé si s’ha de ser d’un perfil concret –especialment ociós o polititzat–, però m’encantaria saber qui hi ha al darrere. És un nou subgènere que em té enganxada. De seguida veus que segueix una dinàmica pròpia de noms en clau (tipus Jo vull ser torero o Trabucaire), autors assidus, dèries particulars, felicitacions benintencionades (que sempre són d’agrair) i, sobretot, molta emprenyamenta. Ja sé que les cartes al director d’EL 9 NOU també tenen els seus autors de capçalera, amants de l’escriptura, les cartes d’agraïment de familiars de difunts (que a mi em fan plorar) i alguna queixa. Jo mateixa em vaig estrenar com a periodista en aquesta casa amb una carta furibunda dels organitzadors del Concurs de Ratafia de Centelles cap al 1999 –no entenc per què no els va fer gràcia el meu sentit de l’humor; encara guardo el retall de diari. Però allò era literatura romàntica comparat amb la mala llet de les webs. Internet és un abocador de ràbia. És un magatzem industrial de bilis bullint com el volcà de La Palma. És clar que hi ha gent raonada, que aporta un testimoni o una opinió que són enriquidors per al debat; llàstima que quedin colgats pel hater amb barretina o tricorni, el típic animal racista o l’exemplar que a mi em té el cor robat: el saberut que té el diagnòstic i la solució d’un problema social més ràpid i millor que tots els experts. Repartidors de solucions senzilles per a problemes complexos, servei 24/7. La paradoxa és que aquesta gent perdi el temps llegint notícies quan ja tenen un veredicte irrevocable. He quedat estupefacta llegint-los comentant els articles d’aquests dies sobre la violència juvenil als macrobotellons. Normalment la crítica contra la premsa és per ser superficials, però ja pots intentar fer reportatges de fons amb arguments que vagin més enllà, que des del sofà ja t’han ventat prejudicis i estirabots. Suposo que es queden tan amples i passen a comentar un altre mitjà. A aquesta nova modalitat de català emprenyat els volia recomanar La humanitat, de l’historiador Rutger Bregman, un llibre que documenta i defensa que l’home pot ser amable, decent i altruista per naturalesa. L’únic problema és que ens ho hem de creure. I ho hauríem d’aplicar tots alhora. El comentari d’un amable lector del diari Ara sobre el llibre no té pèrdua: “Jo vaig viure anys a Veneçuela i ves-hi tu amb un lliri a cada mà. Tant de bo si en surts amb les dues mans”. Ara com ara no els veig gaire motivats per fer la revolució dels somriures.

Amables lectors

Granollers Primàries treu un còmic satíric sobre la política local

Corró d’Avall aplica el nou sistema de reciclatge

Darrers dies per votar els candidats al premi Vallesà de l’Any

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local

Més de 40 escoles i instituts públics de la comarca no faran colònies ni sortides el curs vinent

[ACTUALITZACIÓ] Extingit l'incendi de vegetació al Montseny, dins el terme de la Garriga

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

L'Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers

Detingut un mestre de Granollers que publicava pornografia infantil a les xarxes

Granollers obrirà primera quinzena de maig les noves piscines cobertes

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

Ferit un participant del Correllengua a Cardedeu per un impacte al coll