La Generalitat reconeix que falten uns 600 bombers d’una plantilla de 2.000, però més enllà de diagnosticar el problema, sembla que no sigui una prioritat emprendre un pla de xoc per girar la situació com un mitjó

El parc de Bombers de Sant Celoni va haver de tancar 18 hores entre dilluns i dimarts passat. Els tres agents del parc van haver de traslladar-se al de Granollers perquè només hi havia quatre bombers, quan el mínim de contingència és de set professionals. Aquest enrenou de parcs i persones, ordenat per la Direcció General de Prevenció Extinció d’Incendis i Salvaments, té a veure amb la negativa dels bombers a continuar fent hores extra. El cos va mancat seriosament de plantilla i, fins a l’hivern passat, la Generalitat havia anat fent la viu-viu: calien més professionals, però sobrava vocació i esperit de servei del personal en actiu per suplir les mancances amb hores extra. Fins que els bombers han dit prou.

Aquest conflicte laboral arrenca el 2012, quan es van perdre moltes places de bombers. I el cas és que no s’ha tornat a fer cap més convocatòria fins l’any passat. Tot plegat ha generat un dèficit de personal que difícilment es pot aguantar gaire més. La Generalitat reconeix que falten uns 600 bombers d’una plantilla de 2.000, però més enllà de diagnosticar el problema, sembla que no sigui una prioritat emprendre un pla de xoc per girar la situació com un mitjó. Ja no n’hi ha prou amb comprensió, cal concretar solucions reals.

El tancament dels parcs de bombers i la manca d’efectius neguitegen els alcaldes del Vallès Oriental. Com a responsables de l’administració més propera als ciutadans, s’adonen que tard o d’hora es produirà una desgràcia que es podria haver evitat o minimitzat amb els mitjans necessaris, mitjans que no només vol dir més personal, també significa més inversions en infraestructures com els vehicles dels parcs, amb una antiguitat mitjana de més de 15 anys, mànegues o equips de protecció, entre d’altres.

Mentre els bombers continuïn sota mínims, serà inevitable que la sensació de seguretat estigui en suspens. Incendis, inundacions, accidents de trànsit… continuaran produint-se, són inevitables. I per això el cos de Bombers ha d’estar dotat, i ha de tenir el recursos per lluitar-hi. I, certament, corre pressa.