Carol Munyo: “L’olor de la pólvora et puja l’adrenalina d’una manera brutal”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Carol Munyo, de 41 anys, està acostumada a les mudances i els canvis de pis. Des que va arribar a Catalunya, n’ha fet prop de trenta. Gestiona el bar de les Cases dels Mestres i la botiga de còmics La Caverna de Voltir, a Caldes. i encara té temps per implicar-se amb la colla de diables. Quan va decidir marxar de l’Uruguai? Vaig arribar aquí al 2003. L’Uruguai passava una crisi, l’època del corralito. I les crisis allà són molt xungues. Havíem de comptar les monedes per agafar l’òmnibus –que és com li diem allà a l’autobús–, per anar al súper... Anàvem molt i molt justos. Llavors manaven els conservadors, los colorados, i, després d’eleccions, van tornar a guanyar. Va ser tan deplorable! Érem al carrer i vam veure passar un carro tirat per un cavall carregat de bosses d’escombraries amb una bandera de los colorados... Era tan patètic! Aquell dia el meu marit i jo vam decidir marxar. Per què a Catalunya? Teníem dues opcions: als EUA, on era el nostre fadrí de casament, o a Catalunya, on jo tenia una amiga. I vaig arribar a Sant Adrià. A l’Uruguai hi ha molts i molts catalans i ens va semblar que la cultura seria més fàcil. Teníem clar que cremàvem les naus, que si marxàvem no tornaríem. I descobriu Caldes... Al meu home li van oferir una feina a la perruqueria d’en Martí Roca. El van convidar a fer catifes, el van convidar a ser de la colla de diables... i, al cap d’un temps, vam deixar de viure a Badalona i ens vam traslladar aquí. Què és el que més us va sorprendre del nou país? El cel. A l’Uruguai, el cel és blau. No vull que s’ofengui ningú... però allà és blau de debò. A Barcelona, quan vaig arribar, era de color gris. Hi havia sol, però el color del cel no era gens blau. I em van cridar molt l’atenció les sirenes de les ambulàncies. Amb la gent, cap problema. Sempre hem trobat gent molt disposada. Vaig aprendre català, que em va costar una mica, però vaja... Tenim un gran desconeixement del que és l’Uruguai, oi? Una mica. M’he trobat gent que el situava a prop de Cuba! [riu de tot cor]. Però tampoc no sap gaire greu. Com va arrencar la relació amb la colla de diables? Al meu home, un noi al qual li estava tallant el cabell a la perruqueria li va dir: “Per què no vens algun dia a la colla de diables?”. I jo, que llavors treballava al bar Totote i en època de pre-Escaldàrium les reunions es feien allà, també m’ho van demanar: “Per què no vens, per què no vens?” I el meu home i jo vam començar a anar a les reunions el 6 de juny del 2006. O sigui, el 6 del 6 del 6! El 666! Al mes següent, vam fer la primera sortida. I com va provar això de cremar carretilles de diables? Por, no me’n feia. Respecte, sí. Però por, no. Quan sents la pólvora cremada, és com un vici, com una droga! A l’endemà, encara queda al nas l’olor de pólvora i et puja l’adrenalina d’una manera brutal. Quin correfoc l’ha frapat més? No recordo ben bé l’any, però penso en un Escaldàrium, quan va fer el boom. Jo sortia de bruixa i era la primera al carrer Nou. Ens vam mirar amb l’Alba, una altra noia de la colla, i ens vam dir: “Merda! I ara què?”. N’hi havia tantíssima, de gent! Mai no n’havíem vist tanta. Més records agradables? Doncs els correfocs d’Eivissa... Però els correfocs amb més chicha, els que la gent està més zumbada, són els de la costa. Qualsevol correfoc de la costa són telita. A Caldetes sortíem de la platja i havíem d’anar al poble i la gent no ens deixava passar... Va ser sensacional! A Monistrol de Calders també vam fer correfocs molt intensos. Ens fèiem els amos del poble. O els de Sentmenat, que els fèiem servir per foguejar la gent nova i eren el preàmbul de la nostra festa major. I els Corredossos de Caldes, és clar. S’imagina continuar a Caldes? No ho sé. M’agrada molt, moltíssim, Caldes. Però també m’agrada canviar. No ho puc evitar.

Carol Munyo: “L’olor de la pólvora et puja l’adrenalina d’una manera brutal”

La història de Sant Pere a través de les sepultures

Mor l’artista conceptual Albert Granado

Granollers serà la seu de la quarta edició del Festival Límbic

Vicenç Viaplana estrena un pòdcast sobre art dels 70 a Ràdio Granollers

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

[AMPLIACIÓ] Treballadors de l'Hospital de Granollers protesten per reclamar millores laborals

Udon obrirà restaurant al local de l’antic Layon de Granollers

Nou itinerari al Montseny: les 13 fonts del Matagalls

Acció Baix Montseny i Afadis obren un restaurant a Sant Celoni

Col·lectius de Granollers denuncien una botiga per fomentar la ludopatia

Recerca sense èxit d'un artefacte de la Guerra Civil a l'entorn del camp de futbol del carrer Girona, a Granollers

Campanya per ajudar a comprar una nova xurreria mòbil a l’homede Sant Fost a qui li van robar

El palau dels Millet a l’Ametlla

Arrestat per conduir de manera temerària i begut a Montornès

Territori i Sant Celoni pacten canvis a l’obra de millora dels accessos de la C-35