La seducció és un art amb un gran poder, capaç de subjugar les víctimes fins al maquiavèl·lic corredor de la mort de la mantis religiosa

Dijous, 29 d’agost de 2019 Vespre A finals dels anys 80 del segle passat llegia sovint novel·la negra. Va ser llavors que vaig comprar la col·lecció ‘Seleccions de La Cua de Palla’ d’Edicions 62. Aquesta pinzellada groc gira-sol de la prestatgeria forma part del decorat indefugible del meu altell. I, de tant en tant, sense saber gaire el motiu, em crida i em convida a fer-li una mica de cas. Avui he acabat de llegir El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain. Una novel·la de poques pàgines, però molt intensa. En la qual res és sobrer. L’autor va fer un bon exercici de constricció per utilitzar les paraules justes, ni una més. Des del començament em va fer pensar en Pedrolo, i de seguida em vaig adonar que n’havia estat el traductor l’any 1964. Després, he sabut que la censura n’havia escapçat un paràgraf; no va ser fins al 2009 que es va publicar el text sencer. Té algunes semblances amb Joc brut, una novel·la que Pedrolo va publicar el 1965. En totes dues històries, el protagonista masculí queda captivat per la sensualitat d’una dona que apareix a la seva vida de manera accidental. Totes dues estan narrades en primera persona des del punt de vista d’aquest personatge. En Xavier, de Joc brut, és un home humil, amb una feina avorrida, aparentment normal que descobreix la Juna en un banc davant d’una parada de bus a Barcelona; mentre en Frank, d’El carter sempre truca dues vegades, és un vagabund que troba la Cora en una taverna de carretera a Califòrnia. Però en tots dos casos, el desencadenant d’un assassinat és l’atracció eròtica. La seducció és un art amb un gran poder, capaç de subjugar les víctimes fins al maquiavèl·lic corredor de la mort de la mantis religiosa. Bertolt Brecht en el poema Contra la seducció ja ens adverteix: “No us deixeu seduir! No hi ha resurrecció.” En el llibre de M. Cain, la seducció és com una nebulosa: uns llavis carnosos que fan ganes de masegar-los, la seva olor a tocar de l’orella, un conjunt de moviments insinuants... tot allò que fa que el Frank tingui “tantes ganes d’aquella dona que el seu estómac no pugui ni aguantar el menjar”. La seducció va molt més enllà de la bellesa, com diu Pedrolo parlant de la Cora: “Era una mena de lluminositat que transcendia l’aparença física, una qualitat misteriosa que, de sobte, emergia en un gest, en una expressió dels seus ulls.” Dissabte, 31 d’agost de 2019 Vespre Organyà és un poble petit de l’Alt Urgell que no arriba als 800 habitants. I que durant tres dies acull la 23a Fira del Llibre del Pirineu. Em sembla poètic que aquest aplec literari se celebri en aquest municipi que té l’honor de comptar amb un dels vestigis de la nostra llengua, Les Homilies d’Organyà, uns sermons adreçats al poble per a la predicació de l’Evangeli, de finals del segle XII o principis del XIII i que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Enguany aquesta vila pirinenca es vesteix de llarg –els dies 30 i 31 d’agost i 1 de setembre– per obrir les portes a llibreters, petits editors, escriptors, il·lustradors, lectors... i llibres i més llibres. Ha estat un plaer que ens hagin convidat i tenir l’ocasió de parlar de Sal roja, com ho ha estat poder escoltar altres autors com en Vicenç Llorca o Albert Vilaró parlant de la seva obra sota les voltes del carrer del Sol, mentre unes barretes d’encens perfumen l’ambient. Diumenge, 1 de setembre de 2019 Nit La tempesta s’abat sobre el poble, sobre el pati de casa i sobre el meu llit. No aconsegueixo dormir! Sembla mentida que després de més de 30 anys de fer de mestra continuï estant neguitosa el dia abans de la tornada a l’escola, però ho estic. Dono una i mil voltes al llit. La tempesta em recorda que s’ha acabat l’agost, el retorn a la feina i a les rutines. I no em puc adormir. El setembre és un moment d’estrenar coses: curs, alumnes, projectes, il·lusions... és un mes que fa olor de nou i arriba carregat de somnis, per això és impossible deixar enrere aquest neguit agredolç que em manté desvetllada. Per això i perquè, la matinada passada ha marxat el meu fill gran per feina. D’aquí a pocs dies començarà un nou projecte professional i s’instal·larà lluny de casa. Fins ara, viatjava molt, però de tant en tant tornava. Ara, començarà una nova etapa, és un canvi natural, però al que m’hauré d’acostumar. Com sempre, fa poques hores que ha marxat i ja el trobo a faltar. I continua plovent sobre el meu cap!

La seducció és un art amb un gran poder, capaç de subjugar les víctimes fins al maquiavèl·lic corredor de la mort de la mantis religiosa

Contra la seducció no hi ha resurrecció