Falten uns minuts per a les 8 del vespre i en Francesc Serras ja té a punt el piano al balcó de casa seva al passeig de la Muntanya, a Granollers. Alguns veïns ja comencen a treure el cap per finestres i balcons i esperen impacients la cançó que tocarà en un petit concert que complementa els minuts d’aplaudiments que el veïnat d’aquest carrer –a quatre passes de l’Hospital– dedica al personal sanitari.
Fa més de 20 dies que surt al balcó per interpretar una cançó diferent cada dia. Aquest dimarts és especial perquè toca el bolero Angelitos negros i el dedica al pare d’un amic seu que acaba de morir. “Que aquestes petites notes i els vostres aplaudiments arribin al cel, allà on segur que és ara”, demanava Serras als veïns abans de començar a tocar. El veïnat ho segueix amb escrupolós silenci que es trenca després de la darrera nota amb més aplaudiments que arriben des de desenes de balconades.
El primer dia que va sortir a tocar a les 8 del vespre no es pensava pas que la iniciativa tindria tant d’èxit. “Vaig veure que hi havia gent que ho feia i vaig decidir sortir jo també i més perquè som al mateix carrer de l’Hospital”, comenta Serras a EL 9 NOU. Va tocar What A Wonderful World.
“La gent va respondre molt bé.” Tant, que va decidir “que sortiria cada dia”, comenta. Des d’aleshores, no ha fallat. “Faci sol o plogui. La gent valora molt la constància”, explica aquest veí del passeig de la Muntanya que ha vist com, dia darrere dia, el públic anava augmentant. “Cada vegada surt més gent.”
Fins i tot, la iniciativa va arribar a oïdes dels responsables de l’Hospital de Granollers i dimecres passat el director, Rafael Lledó, i altres membres de l’equip directiu van assistir a l’actuació. “Em va fer molta il·lusió.”
Cada dia tria una cançó. “Busco una peça que pugui ser adient. Que sigui emotiva però que no sigui massa trista”, relata. Ja ha tocat cançons com The Sound Of Silence de Simon & Garfunkel; Here, There And Everywhere, de The Beatles; New York, New York, les bandes sonores de Casablanca o Titanic i un medley de peces dels anys 60. “Algun dia també he fet una mica de rock, una mica més canyero.” Cada dia, però, només en fa una. “Tampoc és qüestió de fer-se pesat.”
Durant el dia, la prepara. “Fa que estigui actiu”, comenta Serras, que va començar a estudiar piano als 6 anys. “Crec que cada dia de la meva vida he tocat el piano encara que només siguin uns minuts. Per mi és una necessitat vital”, diu. També té coneixements de solfeig. “Em permet tocar a vista i poder preparar-ho amb certa facilitat”, relata Serras, que ho compagina amb la feina de secretari a l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, que ara majoritàriament fa des de casa.
Amb el confinament i els concerts de piano, ha conegut molts veïns. Fa menys d’un any que viu en aquest pis. “Marxava a les 8 del matí i tornava al vespre i no coneixia ningú. Ara quan em veuen em demanen què tocaré al vespre”, relata. Els veïns del costat fan un vídeo de l’actuació cada dia que, després, un amic de Serras comparteix al seu perfil de Twitter (@pouboada). Ell també els passa als seus contactes per Whatsapp. Alguns veïns, persones que el coneixen i altres que no coneix de res, li demanen cançons. “Els vídeos corren i gent d’altres països m’ha fet comentaris, també.”
A banda de la cita diària de les 8 del vespre al balcó de casa seva, ja li han proposat fer un concert benèfic –de jove ja havia tocat en alguna orquestra i havia fet classes de piano– quan s’acabi el confinament o fer un DVD que reculli totes les actuacions. Sí que té clar com acabarà en el darrer dia de confinament: tocant What A Wonderful World, com el primer dia que va decidir sortir al balcó amb el piano.
