Només el fet de tornar a llegir-se un programa d’un partit o fer cua de nou en un col·legi electoral o preveure per correu que has de votar ja marca un tarannà

Aquest dilluns la conversa de molta gent va sobre resultats electorals… Com a tot projecte humà, gent contenta, gent decebuda, gent amoïnada… És el dia després… Deixant de banda el moment polític i social que vivim, i les reaccions personals davant la convocatòria que era o els resultats, fer una convocatòria electoral en diumenge té un regust d’esperança. El diumenge –som a plena Pasqua– tots sabem el que significa des de la tradició cristiana: resurrecció, vida nova, el bé és mes fort que el mal, sentir-se poble que es troba –és un dels sentits de la Missa– per celebrar la vida malgrat tantes dificultats que poden haver en el camí. La setmana, i especialment el dilluns, vol perllongar aquesta celebració en el dia a dia. A Catalunya és bona cosa que es mantingui el dilluns de Pasqua com a festiu –com a molts indrets també el dilluns de la segona Pasqua–: ens dona un sentit de mirar endavant… Avui també som dilluns, el dia després… Alguns d’aquests aspectes tenen un cert paral·lelisme. El cristianisme, amb els seu missatge i amb la seva manera de distribuir les festes, en el fons ha marcat un estil de societat com a poble que pot construir un futur i que se sent capaç de canviar les coses per millorar la societat des de la pluralitat. En el fons ha marcat un concepte de persona que fa renovar la confiança en ella malgrat tantes corrupcions i mitges veritats. D’aquí a un mes repetirem aquest gest ja a escala més local. I serem encara a Pasqua. Només el fet de tornar a llegir-se un programa d’un partit o fer cua de nou en un col·legi electoral o preveure per correu que has de votar ja marca un tarannà. I més encara apuntar-se en una llista per prendre un compromís polític… Com dimecres vinent, dia festiu, de sant Josep Obrer, Dia dels Treballadors, que molta gent reivindicarà drets laborals i econòmics. Tants homes i dones que també miren endavant per la igualtat i la dignitat laboral també són signe d’aquest regust d’esperança que portem en el fons de la nostra condició humana. En el fons és la concreció de l’eternitat feliç que ens fa desitjar la Pasqua. No deixem mai de creure que hi ha un dia després, un futur que porta a bon port el present, si és l’endemà d’un avui festiu!

Només el fet de tornar a llegir-se un programa d’un partit o fer cua de nou en un col·legi electoral o preveure per correu que has de votar ja marca un tarannà

Dilluns, el dia després…