En un món controlat pel capitalisme voraç, la resistència política es fa més necessària que mai

La resistència és un fenomen polític i una manera de ser personal. La resistència política sol néixer en circumstàncies adverses i ha estat clau en moments d’imposició totalitària per mantenir la flama de formes de vida més plurals, justes i democràtiques. En un món controlat pel capitalisme voraç, la resistència política es fa més necessària que mai. Resistir perquè no avanci la injustícia social i la injustícia climàtica. Són mostres de resistència els milions de persones que arreu del món es manifesten, indicant que són molt més que descontents, desencisats o explotats. Resistents! No volen ser ni anorreats ni invisibles. La seva és una resistència política de base, nascuda entre persones conscients de la situació que, en considerar-la injusta, decideixen plantar cara. Per resistir cal la força de la comunitat i aquesta només disposa del coratge dels seus individus, que, en cooperació, troben estratègies i eines per perseverar i resistir. Com es fa un resistent? Qui enyori passats dirà que en una educació sustentada en l’esforç. Un resistent no fa un esforç, és l’esforç mateix. De resistent se n’és o no se n’és. El resistent disposa de prou flexibilitat per no trencar-se, de força per no ser arrencat i té capacitat de resiliència. Ser resistent és una manera de situar-se en el món perquè vol dir saber defensar una manera de viure, una manera d’organitzar-se, de protegir-se, de valorar les coses, de prioritzar accions, d’establir, defensar i viure tenint una escala de valors, al marge o contraris als dominants. Ser auster i honrat en entorns de sobreabundància i corrupció! El resistent no cerca comoditat, no és complaent amb el poderós, mai és indiferent i sap desprendre’s del que calgui. Sap perdre sense perdre’s. No cerca la satisfacció vàcua, el mèrit propi o el confort de les masses i fuig de la injustícia amb la mateixa passió que fuig de la destrucció o la violència. L’acollida, condició per a l’existència, ha de ser-ho també per a la resistència. Ens fa resistents ser ben acollits en el si d’una comunitat que fa de la cura el seu pal de paller. Ser estimats i reconeguts pel que som i no pel que tenim ens evita caure en el parany del poder, la propietat o la fama. Forjar bons nius ens fa incansables, refer-nos-hi, continuar lluitant i fer de l’existència l’única violència. La resistència quotidiana ens fa resistents.

En un món controlat pel capitalisme voraç, la resistència política es fa més necessària que mai

Educar per a la resistència