Vanesa Freixa: “El model ha portat a una pagesia que ha de produir a gran escala i no es guanya la vida”

Vanesa Freixa Riba (Rialp, 1977) es dedica a la creació artística, a la divulgació i a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. És autora del llibre Ruralisme. La lluita per una vida millor (Ara Llibres 2023) i ha codirigit el documental El no a l’os. En aquesta entrevista fa una aferrissada defensa de la pagesia i de la necessitat de reconnectar-se amb la natura. - Què entenem per ruralisme? Més que el ruralisme, viure en l’entorn rural o estar impregnat de tot això és estar més vinculat amb els cicles productius i de vida, de l’aigua, de les cures i de l’abric de casa nostra, perquè estem molt allunyats de tot això, perquè som una societat que hi estem totalment d’esquena. A Catalunya, el 90% de la població viu en entorns urbans. I això significa una manera de viure, i també una desconnexió amb uns coneixements i unes pràctiques que fa molt de temps que no portem a terme, perquè no les necessitem, perquè ens les proveeixen d’altres. Seria també estar més vinculats a la natura que som, renaturalitzar-nos, perquè n’estem completament desvinculats. Ara torna a haver-hi un retorn, perquè la natura, a banda d’embellir, ens fa d’escut protector respecte a aquesta calor, a percebre l’ambient d’una altra manera. La majoria de la gent va a buscar la natura fora d’on viu, perquè està molt lluny, perquè la necessitem i, amb aquesta idea de dir “anem a desconnectar cap a fora”, el que volem és connectar amb el que som bàsicament, agafar energia respecte al que ens dona vida. - Va ser directora de l’Escola de Pastors de Catalunya. Què n’opina de la formació en el sector primari? És de qualitat? És insuficient? És insuficient. I a més està molt orientada a desenvolupar un model intensiu que, el que ha acabat provocant és una desertificació dels sòls, una pagesia captiva a una manera de produir a gran escala, que té molta competència, que no es guanya la vida. A més ja està en un procés que s’acaba aquesta pagesia més familiar, la que s’estimava el tros de terra, la que amb aquella terra que tenia podia fer estudiar els seus fills, enviar-los a fora, cosa que ara seria improbable perquè treballem molt per guanyar molt poc. Falta molta formació que estigui orientada a l’agroecologia. I més amb la que ens està caient, hi ha d’haver una regeneració d’aquestes pràctiques perquè això també va directament vinculat a la tan desitjada mitigació del canvi climàtic. Perquè si tu tens uns sòls sans i fèrtils, són millors captadors de CO2. Hi ha un estudi a escala internacional que diu el 70% del sòl de la Terra està en procés de desertificació, està moribund. I això està generant més CO2 del que capta. - Quin és actualment el perfil de la pagesia a casa nostra? Principalment la pagesia tradicional, de mitjana de més de 50 anys. No triarien per l’opció ecològica perquè se’ls ha acompanyat durant massa anys amb una producció convencional i productivista, però sí que són els que encara ara poden garantir la supervivència del sector, perquè tenen una part d’inversió molt important feta, i a més, acaparen moltes terres. D’altra banda hi ha la nova pagesia, un perfil de gent de 30 anys de mitjana, que no venen d’un itinerari familiar, que tenen molta vocació, però que no han pogut entrar en el sector. I ho intenten fer a través de diferents maneres, com l’Escola de Pastors, l’Escola Agrària de Manresa, o d’altres formacions o itineraris personals i tant s’orienten al sector agrícola d’horta, com al ramader. La majoria coincideixen a intentar tancar el cicle: produir i fer una venda directa. Però aquesta pagesia és molt minoritària i, com que no ve de tradició familiar, no té un patrimoni al darrere, per tant s’ho ha de buscar tot: terra (normalment les terres pitjors), i a més ha de fer una inversió molt gran fent gairebé inviable el seu projecte. I molta d’aquesta gent i del sector tradicional estan plegant un darrere de l’altre, tot i la urgència de garantir-nos la sobirania alimentària en el nostre país. Això és un greuge gegantí, de magnituds colossals que no en som conscients. I el govern no ho està treballant d’una manera contundent per garantir-nos un sector vital i amb un tipus de producció que garanteixi la seva supervivència, la dignificació del seu treball i uns aliments sans per la població i per la salut de la Terra. Estem anant en direcció totalment contrària. - Davant d’això, quina és la seva opinió sobre les polítiques i la gestió del Departament d’Acció Climàtica? Decebedor. A l’hora de fer política i de fer virar un sistema de producció no ha sigut capaç de posar mesures urgents per intentar garantir-nos la sobirania alimentària en el nostre país: sana i justa per a tothom.Justament el que està passant amb la sequera té unes conseqüències directíssimes amb el model territorial, perquè l’activitat de la gent ja està molt tensada. Estan aguantant una càrrega de fa molt temps a sobre que ja no poden més. I el que està passant per un altre cantó és que apareixen grans empreses de tot tipus de sectors, principalment bancari i urbanístic, de les assegurances i, fins i tot, del sector de l’aigua, que estan comprant grans quantitats de terra. I ho estan comprant justament per acaparar el que ens donarà l’aliment, però alhora també permetent instal·lar grans extensions d’hortes solars o de camps eòlics, sense plantejar-nos que hem de passar per l’austeritat, és a dir, el que hem de posar en qüestió és la quantitat que estem consumint des del punt de vista energètic, però també en tots en els altres sentits. I de nou, la terra acaba sent un bé especulatiu, una cosa que s’hauria de prohibir per defecte. El que haurien de fer tots els governs, és que la terra fos pública, com l’aigua. - Com s’hauria de traduir en fets, aquest canvi que proposa? Per què no apostem per intentar afavorir una pagesia que estigui distribuïda per tot el territori? Ancorada en tots aquests petits llogarrets que el que farien seria revitalitzar aquests pobles que estem dient tant que estan despoblats; que hi portarien a la seva futura família, els seus fills a l’escola, que donarien vida als comerços locals, perquè no podem fer aquest camí, aquest trànsit? La política està molt desconnectada de les necessitats reals, i té asseguts a la dreta diferents interessos que els convencen que aquesta és la manera, però també em sembla detectar una falta de coneixement molt important, i això és molt greu. I sembla que no els importi, de fet. Estan sobre la taula encara projectes com una remodelació que diuen ara de l’aeroport del Prat. O estem encara aprovant projectes com el del Hard Rock Cafe, amb 30 hectàrees de terreny, amb moltíssims casinos, amb la piscina més gran del sud d’Europa, amb una necessitat d’aigua que, ara mateix, el Penedès i el Priorat porten tres anys de sequera i que perdran el 80% de la producció. A què estem jugant? Tots aquests projectes que estan recolzats per la política, acaben essent delictes ambientals, perquè són delictes contra la vida. Com és que la política no té sentit comú? - I què podem fer? Jo el que puc fer és dir, amb molta contundència, que hi ha una altra manera de mirar les coses, que hi ha una altra manera de viure la teva vida, que no passa res per tenir una vida més sòbria. Això no vol dir ser menys feliç, no vol dir viure malament. Em sento una privilegiada amb la vida que tinc. I la manera que tinc de viure fa que no tingui la necessitat de moltes altres coses que durant un cert moment a la vida em pensava que eren necessàries. Hi ha un llibre de l’amic Marc Casabosch que es diu Un hort per ser feliç. És que la gent, si tornés a posar les mans a la terra i a treballar-la mínimament per un tema de cura de l’entorn, de fer-se una petita part dels seus aliments, et ben garanteixo que començaria a canviar la percepció de les coses, perquè començaries a entendre els processos naturals, allò que està vinculat amb nosaltres. Però no hem de ser innocents, no? També hem de tenir una actitud política activa i molt contundent respecte a reclamar els canvis. I de moment, estem molt aturats encara. Hem de saber organitzar-nos. Jo tinc la vida que vull tenir, soc respectuosa al màxim amb els meus veïns, amb el meu entorn, i m’agradaria que la gent ho entengués i ho veiés, perquè viure de la manera que vivim és molt gratificant. De vegades aquests canvis que dic només els podem fer els privilegiats, perquè hi ha molta gent que necessita resoldre necessitats molt més bàsiques, com pagar-se el lloguer de casa seva, que aquest és l’altre gran drama que tenim, o com pagar-se el menjar cada mes. Hem de treballar aquest eix social que ha de garantir aliments de qualitat per a tothom, no menjar escombraria per a tothom. I aquí els governs poden entrar-hi d’una manera contundent i garantir que hi hagi supermercats públics proveïts per la pagesia de l’entorn, amb preus que siguin per a tothom. Per tant, podem fer unes polítiques o unes altres molt diferents, podem destinar els diners a fer un aeroport o destinar-los a garantir que la gent tingui una vida millor, més saludable. - I els polítics potser tampoc es veuen amb la necessitat d’afrontar-se a determinats poders econòmics, no? Però això em fa pensar que llavors tenen una autoestima molt baixa aquesta gent, o que tenen les coses molt poc clares. Si volem negar que la manera que tenim de viure està abocada al col·lapse, que és el que tenim a sobre la taula, actuant per intentar-ho prevenir mínimament o no fer-ho, anirem al mateix lloc. Per tant, hem d’assumir-ho i intentar transicionar en les polítiques que siguin millor per la majoria, no per una minoria. Evidentment, no hi haurà combustibles, d’aquí a no gaire temps o seran molt escassos. Intentem entendre i fer entendre a la gent que la nostra vida serà molt diferent a la que hem viscut fins ara. Que aquesta abundància de fer el que vulguis amb el que vulguis s’ha acabat, i que no passarà res. El que hem de fer són uns bons refugis perquè la gent estigui bé allà on estigui, que no tingui la necessitat de fugir perquè s’ha fet el lloc més contaminat possible. Intentar que cada racó, allà on viu gent, sigui el més protector, el que pugui cuidar més. - Expliqui’m una mica quina és la seva vida aquí a Olp, a 1.400 metres d’alçada al Pallars Sobirà. Estem a vint minuts de Sort, la capital. La nostra canalla va a l’escola, el meu company treballa a Sort, jo treballo des de casa. En el lloc on vivim, tenim quatre hectàrees de terra per gestionar i ovelles per portar aquests prats. A més, tenim hort per fer-nos una part dels nostres aliments. En el tema elèctric ens subministrem amb l’energia solar. Som molt autònoms en aquest sentit. Però el que vull dir és que vius en un lloc que és tan bonic, que això ja t’omple. I no has d’anar a buscar gaire res, de fet. Però això va vinculat a una cosa molt important, que és el treballar-s’ho un mateix. Nosaltres estem a gust amb el que fem, amb el que som, amb com construïm la família. Ens aporta molt aprenentatge. I també ens obre camins. No sabem què serà de nosaltres d’aquí a deu anys, ni què serem d’aquí a deu anys. I és que a dia d’avui, tenir una vida com aquesta o voler-se dedicar a la pagesia, essent pastor o essent pagès, és molt car de fer. És una cosa que està a l’abast de molt poca gent. Com és possible que no puguis tenir accés a una terra per fer-te un hort, simplement? O que si vols ser pastor i tenir un ramat i poder proveir la gent amb una carn boníssima, t’hagis d’endeutar una barbaritat; hagis de comprar una terra que a dia d’avui està a preus inabastables perquè no hi ha una regulació de la terra. Com és possible que permetem això? Que una cosa tan bàsica, una feina tan digna i tan necessària, estigui a mans de poca gent. No pot ser. - Abans parlava dels parcs eòlics i fotovoltaics. Com s’hauria de fer la transició energètica sense que la pagesia resulti perjudicada? Tenim uns nivells de consum que estan per sobre de les possibilitats que té la Terra. Per tant, hauríem de reaprendre a consumir el just i necessari, també en el consum energètic. I això voldria dir que el que faríem són parcs solars o eòlics que estarien en acord amb aquest consum més adequat a la necessitat real. Al final estem fent molts espais de nou per especular també amb l’energia. Estem fent energia no per consumir-la en el nostre país, sinó per vendre-la de nou a fora. Això també ho fem amb l’aigua. Tot i que trobem solucions tècniques per garantir-nos aigua potable, quan estalviem aquesta aigua, de nou, tornem a generar necessitats que la tornen a consumir. Tornem a caure en el mateix parany, en lloc de tenir aquesta visió de prenc aigua, la regenero, la dessalinitzo, la potabilitzo perquè la tingui com a estalvi per als moments que ens faltarà. - Ruralitzar l’espai urbà és possible? I tant! Es pot fer des de l’urbanisme i des de la política... I des de l’atreviment. Prioritzar la pacificació de la teva ciutat: deixar entrar molts menys cotxes, enverdir els espais, intentar ficar dins de la ciutat hortes productives on tinguem pagesos que puguin distribuir. O facilitar que en els periurbans de les ciutats puguis tenir un mínim d’animals per a ús domèstic: gallines, ovelles, i que això no sigui un problema de salubritat com se’ns ha fet creure. Que els mercats de les ciutats estiguin proveïts per la pagesia local i del periurbà; que la gent s’ho trobi, vulgui producte de proximitat o no.

Vanesa Freixa: “El model ha portat a una pagesia que ha de produir a gran escala i no es guanya la vida”

“L’ecoansietat és projectar-se en el futur i sentir-se desesperançat”

Els plàstics d’embalatge i les tovalloletes d’un sol ús són els contaminants més presents als rius

L’exposició a onades de calor extrema a l’Estat espanyol posa en risc la fidelització del turisme

El Mercat de Sant Carles de Granollers, cap a un model comercial més eficient, sostenible i atractiu

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

La històrica botiga Casa Bassa, de Granollers, abaixa la persiana després de 128 anys

La C-17 registra 17 quilòmetres de retencions entre la Garriga i Parets en sentit Vic

Joan Sitjes, un segle i mig de moda a Granollers

Un ciclista ferit en caure al circuit de descens dels Tremolencs, a la Garriga

Granollers activa la zona de baixes emissions en fase de proves

Les empreses del Vallès Oriental moderen el creixement

Segon matí de cues a la C-17 per anar cap a les fires d’Osona i cap al Pirineu

Cremen quatre vehicles en un incendi a Llinars

Un joc de taula inspirat en el Monopoly i localitzat a Granollers

La ZBE entra amb calçador a Granollers