El Parlament va aprovar dimecres al matí l’Estatut de municipis rurals, que inclou vuit municipis del Vallès Orienta de menys de 2.000 habitants. Són Campins, Figaró, Fogars, Gualba, Montseny, Tagamanent i també Santa Maria de Martorelles i Vilaba, que inicialment havien quedat fora del projecte de llei per tenir una densitat de població per sobre del que marcava l’estatut.
Del Moianès, el text inclou Calders, Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Granera, Monistrol de Caldes, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. En total, hi ha 608 municipis de Catalunya inclosos dins d’aquest nou marc normatiu, 12 dels quals s’hi han afegit durant la fase de tramitació parlamentària.
La nova norma és especialment rellevant per a aquests municipis, perquè proposa mesures per garantir el repoblament rural, l’arrelament de les persones i afavorir el reequilibri territorial. Al text, hi apareixen avantatges fiscals, més finançament o la simplificació de tràmits per als ajuntaments.
Fonts del Departament de Presidència insisteixen en la vàlua d’aquest estatut. Com que és un marc normatiu i no una llei, a partir d’ara s’haurà de tenir en compte el que digui l’Estatut de municipis rurals abans de fer o aprovar qualsevol llei al Parlament. Això implicarà que també s’hagin de revisar totes les lleis catalanes per adaptar-les a les casuístiques d’aquests pobles.
Tots els ajuntaments de municipis vallesans inclosos dins l’estatut consultats per EL 9 NOU, insisteixen en la bona notícia de l’aprovació del text. Diuen que caldrà veure, això sí, com es desplegarà a partir d’ara. En principi, la primera mesura que prendrà el Govern serà crear un grup d’estudi format per juristes. L’objectiu és que impulsin un mecanisme de garanties perquè tots els departaments de la Generalitat tinguin en compte l’estatut a l’hora de fer qualsevol llei. Això serà especialment important, perquè l’estatut es tralladi en fets. “Si no, serà paper mullat”, explica Rodolf Casas, que ha estat alcalde de Santa Maria de Martorelles fins al juny i ha estat molt implicat en la tramitació de l’estatut.
INCENTIUS FISCALS I MENYS TRÀMITS
Pel seu municipi, aquest nou marc normatiu serà especialment interessant per treure càrrega administrativa al consistori, facilitar barreres urbanístiques o qüestions de transport. L’alcalde de Vilalba, Joan Pons, diu que el nou estatut els ajudarà a agilitzar tràmits administratius, sigui per presentar informes o per demanar subvencions. “Ens demanen el mateix que si fossim l’Ajuntament de Granollers, i nosaltres no tenim els mateixos recursos ni personal ni tècnics”, diu Pons.
L’alcaldessa de Gualba, Olga Hernáiz, del nou estatut diu que “tot són avantatges”. Insisteix en la major autonomia financera que marca l’estatut i en la simplificació administrativa gràcies a la creació d’un portal únic digital que integrarà tots els tràmits, serveis i informacions que afecten aquest tipus d’ajuntaments. El nou estatut també inclou la creació d’un sistema de finançament propi, que estableix un fons específic de municipis rurals que anirà lligat a la llei de pressupostos.
L’alcaldessa de Montseny, Núria Masnou, posa la mirada en els ajuts per afavorir la compra i rehabilitació d’habitatges que proposa l’estatut. Aquestes facilitats coincideixen en la tramitació del nou catàleg de masies del municipi, que ara està en període d’al·legacions, que ajudarà a determinar els usos i els permisos per viure a les cases.
A Campins, l’alcaldessa, Imma Font, insisteix en la falta de personal i de recursos que té el consistori per tal de poder accedir i arribar a temps a les convocatòries per a subvencions. L’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, insisteix que les lleis moltes vegades no tenen en compte la “particularitat dels pobles petits” i inisteixen en la bona notícia de les bonificacions d’IRPF que inclou l’estatut per a pobles com el seu, on hi ha menys serveis.
