“El proveïment de serveis per part de l’administració és fonamental per lluitar contra la pobresa laboral”

Regina Rigau - El Monocle Alba Lanau és una investigadora quantitativa que estudia la pobresa des d’una perspectiva multidimensional i en les primeres etapes del curs de la vida. Actualment, des del Centre d’Estudis Demogràfics, examina les desigualtats intradomèstiques entre infants i adults. També ha col·laborat en l’informe Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya per la Fundació La Caixa. Qui és Alba Lanau? Soc investigadora al Centre d’Estudis Demogràfics, i analitzo temes de recerca infantil i pobresa en general. Especialment tracto temes de desigualtats i polítiques socials. De què tracta el projecte que ha elaborat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa? Amb la Fundació La Caixa hem fet un estudi, a través d’una convocatòria oberta. Sabem que a Espanya tenim unes taxes de pobresa laboral elevades, el que no sabíem tant era què causava aquesta pobresa laboral, és a dir quins són els processos pels quals les famílies o les llars entren en aquesta situació de pobresa o en surten. En l’estudi ens hem volgut fixar en aquestes transicions, en els processos d’entrada i sortida. Què vol dir pobresa laboral? La pobresa laboral ens referim a llars on malgrat que hi hagi una persona, o més, treballant de forma regular hi ha una situació de pobresa. És important recalcar això perquè a vegades quan parlem d’una situació de pobresa pensem en casos extrems, de gent en situació de vulnerabilitat, que no treballa, que viu al carrer... però el que ens trobem és gent que, malgrat treballar, es troba en una situació en què no pot cobrir necessitats bàsiques. Per tant, podem associar pobresa laboral a precarietat laboral? La pobresa laboral té un component de precarietat, en el sentit que està associada a la temporalitat; tenir entrades i sortides del mercat laboral i, per tant, associades a treballs temporals. El nostre estat del benestar no té la mateixa capacitat que d’altres, especialment amb les persones joves o persones que no tenen una contribució sostinguda al temps. Quins són els col·lectius que en pateixen més les conseqüències? El col·lectiu principal són llars, monoparentals o bé amb dos treballadors, on només hi ha una persona treballant. Ja sigui perquè l’altra persona ha perdut la feina o perquè realitza tasques de cura. A tot aquest tipus de perfils que tenen situacions al mercat laboral d’inestabilitat, s’hi suma la població migrant. Gent amb un baix nivell educatiu... això fa que la probabilitat augmenti. Si busquem, però, en termes de quantitat la majoria són les llars amb infants que apuntàvem al principi. Com ha afectat la pandèmia de la covid-19 a aquesta situació? D’una banda, quan hi va haver la primera pèrdua de feina. El mercat laboral es va contraure durant la pandèmia i això va afectar principalment la gent jove, i també aquella gent jove que té fills. Però especialment les parts del mercat laboral que són més precàries. En aquest sentit, durant aquest període va augmentar la pobresa laboral. Tot i així, la contracció va ser molt ràpida i ara estem en un període de creixement que ha beneficiat més aquesta tipologia de famílies o llars. D’altra banda, la pandèmia s’ha utilitzat, o ha servit, per conscienciar de la vulnerabilitat que tenen moltes famílies. I que, per tant, hi ha xocs o esdeveniments que no podem preveure i que generen aquestes entrades a la pobresa laboral. Ara estem desenvolupant polítiques socials, com l’ingrés mínim vital o altres polítiques d’infància com la gratuïtat del P2. Això a llarg termini tindrà conseqüències positives perquè estem creant una major estabilitat per a les famílies. Tot i trobar-nos en un període de recuperació, com afecta el context actual? Tenint en compte la inflació o els elevats preus de l’energia, per exemple. Ens trobem en un moment complicat. D’una banda, està millorant el mercat laboral, hi ha més treballadors amb feines de contracte indefinit. Normalment, estan millor pagats i tenen millors condicions laborals. És a dir, es redueixen alguns dels factors que associem a pobresa laboral. Però, d’altra banda, és veritat que tenim un moment d’inflació brutal. Això vol dir que les famílies disposen dels mateixos ingressos però que en contrapartida han augmentat les despeses. El problema és que la “pobresa per ingressos” no té en compte aquest context, els costos i els augments ràpids. I, en canvi, les famílies estan experimentant problemes per arribar a final de mes. Què podem proposar per reduir la pobresa laboral, tenint en compte que a l’Estat espanyol tenim una de les dades més altes d’Europa? Per reduir la pobresa laboral hi ha una gran part que se centra a reduir temporalitat. Això és una millora a llarg termini, que millora el mercat laboral. També s’hi suma el fet de tenir un sistema d’ajudes que permetin compatibilitzar feina amb l’accés a ingressos complementaris quan sigui necessari. És a dir, que sigui més reactiu. Sovint les llars entren i surten de la pobresa molt ràpid. Les dades que tenim, que avaluen any per any, no capten totes aquestes entrades i sortides, però sabem per les dades d’altres països que sí que tenen aquestes informacions. D’altra banda, trobem el tema de la cura. Si tenim moltes famílies on hi ha un sol treballador, sovint és que l’altra persona està tenint cura dels infants o tenint cura de gent gran amb alguna necessitat... I quin paper juga l’administració en la dignificació de les tasques reproductives? El proveïment de serveis per part de l’administració pública és un element fonamental per lluitar contra la pobresa laboral. Si ens fixem en els països on hi ha pobresa, no només tenen un sistema de prestacions, sinó que també hi ha un sistema públic de provisió com les cures dels 0 als 3 anys, de la dependència, suport de persones amb discapacitat... aquest tipus de mesures són coses que permeten que les llars continuïn dins el mercat laboral i que, per tant, treballin. A més, també cobreixen així necessitat bàsiques, compensant qualsevol conseqüència derivada d’una situació d’inflació. Es tracta de garantir aquests serveis per part de l’administració, i que siguin accessibles també per a les famílies amb menys recursos. Creu que és crucial fer estudis d’aquest tipus per posar sobre la taula aquesta problemàtica que sovint, per a qui no les pateix, estan invisibilitzades? Tenim dues funcions com a investigadors socials. D’una banda, visibilitzem la realitat, aportant dades. Com per exemple a quanta gent afecta la pobresa, què vol dir actualment trobar-te en una situació de pobresa laboral... D’altra banda, hi ha una altra funció relacionada amb el disseny de polítiques socials. Ens preguntem quin tipus de polítiques implementem, i fins a quin punt aquestes funcionen. Avaluem i també n’informem.

“El proveïment de serveis per part de l’administració és fonamental per lluitar contra la pobresa laboral”

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana