El racó de pensar pot afavorir una manera respectuosa d’educar si serveix per incentivar el pensament de l’infant, si és útil a l’adult per conèixer-lo

Moltes escoles tenen un racó de pensar. Alguns són autèntics espais de calma i serenor, dissenyats amb bon gust i traça, raconets que permeten als infants una aturada, un moment per relaxar-se quan ho necessiten o desitgen. N’hi ha, però, que només disposen de la cadira de pensar, com si asseure-s’hi fes pensar de forma màgica. Utilitzat com a espai per confinar-hi qui n’ha fet una de grossa, és una manera d’aturar el temps i sol formar part d’una manera tradicional i conductista d’educar. Emprat així és un càstig: fer sortir l’infant de l’aula, portar-lo a una altra classe o enviar-lo al despatx de la directora. Quin missatge donem castigant l’infant a pensar? A l’escola, la vida quotidiana d’un grup d’infants no és fàcil i l’educador es pot trobar que, ocasionalment o sovint, hagi de convidar algú a repensar les seves accions. L’adult és responsable de tots i de cadascun dels infants de l’aula i això suposa que, a més a més de fer-los avançar en coneixements, els ha de fer progressar en l’adquisició de normes socials, els ha de mostrar valors associats a una convivència pacífica i els ha de motivar perquè desitgin practicar-los. Ha d’evitar que facin allò que veuen fer a altres iguals o a molts adults propers. Castigar és una temptació, però no sol funcionar a llarg termini, si va bé sol ser per por i evidencia les limitacions de l’adult. El racó de pensar pot afavorir una manera respectuosa d’educar si serveix per incentivar el pensament de l’infant, si és útil a l’adult per conèixer-lo, per saber què pensa, com se sent o què li passa, si l’espai és un dels seus llocs de preferència, si hi va perquè vol o perquè sent que estar-s’hi l’ajuda. Perquè sigui així, s’ha de preparar curosament i cal haver-ne pactat l’ús amb els infants. Pot ser un lloc auster però confortable, que permeti seure-hi tranquil·lament, mirar, observar en silenci, fins i tot llegir o escoltar música. No pot ser un lloc on s’envia qui molesta o qui ha fet una malifeta. Òbviament no es pot enviar ningú a pensar sense haver parlat del que significa fer-ho! Cal ensenyar a pensar i donar estratègies de pensament. El racó de pensar serà una ajuda si, en l’espai, es permet l’experiència de sentir-se pensant, sentir-se capaç de millorar i si el pensar és una forma crear sortides a situacions tancades. Així pot ser el racó del plaer de pensar.