Mai no hauríem d’oblidar que els infants del present són els adults del futur

Coincidint amb el meu primer article d’opinió a EL 9 NOU, al qual agraeixo la seva amabilitat d’oferir-me aquest espai de consciència social i tercer sector, i a propòsit de les properes eleccions del 28-A recordo un fet que vaig viure al començament de desenvolupar la meva carrera professional al món de la infància. Al centre cívic on treballava vaig demanar el trasllat de l’espai infantil a la planta baixa, on comptàvem amb un pati, aire lliure i un espai totalment diàfan i portar el casal d’avis a la primera planta. Aquesta primera planta estava del tot adaptada i s’hi podia accedir sense cap mena de barrera arquitectònica. La resposta del meu cap de llavors va ser clara: “El nens i les nenes no voten i els avis, sí.” És a dir, als avis els havíem de fer contents i a la infància no calia… Tot sovint ens trobem amb polítiques d’infància insuficients, esgotades –tal com va fer públic l’altre dia la secretaria d’Infància de la Generalitat, Georgina Oliva)–; polítiques socials en què no se situa l’infant al centre de l’acció i en què no es desenvolupa un projecte integral de creixement amb ell o ella, sinó que es van prenent decisions individuals, sense connexió ni fill conductor i que, moltes vegades, perd força i impacte. Cal afavorir, invertir i fomentar una política d’infància per reduir l’estigma, per treballar la capacitació, les potencialitats i l’educació emocional. Cal assumir el nostre fracàs com a societat en la protecció global de la infància i començar a provar nous models en els quals la persona (única i individual) sigui el centre de l’atenció i que afavoreixi les seves potencialitats i millori les seves mancances. Cadascú de nosaltres som únics i úniques i necessitem una resposta única, adient i a mida per trobar el nostre espai a la societat. Treballem perquè la nostra herència sigui una societat més enfocada cap als mes febles, cap els infants? Mai no hauríem d’oblidar que els infants del present són els adults del futur. D’ells i d’elles, de les seves decisions i capacitats, dependrà la nostra estabilitat quan ens apropem a la tercera edat.

Mai no hauríem d’oblidar que els infants del present són els adults del futur

Els infants no voten… ara