Enrique Tellería: “Per aconseguir objectius, s’ha de ser inconformista sempre”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Enrique Tellería, de 72 anys, té unes mans immenses, fetes a base de tocar el bandoneó amb orquestres d’arreu del món. Viu a Sant Celoni, on hi tocarà aquest 24 d’abril amb l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona. De l’Uruguai a Catalunya. Per què? Vaig arribar el 1978, volia complir el somni d’un noi que volia menjar-se el món sense saber si tenia condicions per fer-ho. No havia anat a escola ni al conservatori ni havia tingut un mestre. M’havia fet sol. Amb 14 o 15 anys, tocava a balls per a negres i a prostíbuls. No em fa pena dir-ho. I tocant sempre el bandoneó? Fins als 19 anys, que vaig escoltar el geni d’Ástor Piazzola. Llavors vaig resoldre no tornar a tocar-lo mai més en directe. I em vaig dedicar a altres instruments com la trompeta, el baix elèctric, la percussió. Quan vaig arribar per primer cop a Barcelona duia l’embocadura d’una trompeta. Per què va apartar el bandoneó? Perquè no volia tocar el tango convencional. I Ástor em va posar mentalment en un camí. Amb el tango passa com amb el flamenc o la sardana: s’han de fusionar coses perquè, si no, la tradició es mor. Penso que si no hagués estat per Piazzola, ara mateix ja s’hauria mort el tango. I jo volia innovar, com a persona i amb el meu instrument, que el tinc a la falda des dels 5 anys. Qui li va posar l’instrument? Un vell ferroviari a qui li agradava molt la música: el meu pare. Jo tenia 5 anys i jugava amb aquell objecte ple de botons. Als 6 anys, em va posar un professor que, després d’un any, li va dir al meu pare: “El seu fill no té condicions per a la música.” No va estar gaire fi el professor... Amb una de les orquestres de tango que vaig dirigir a l’Uruguai, aquest professor va venir a fer de violinista i va tocar el que jo havia escrit. Per aconseguir objectius, s’ha de ser inconformista sempre, encara que t’equivoquis. Per què va triar Barcelona? De petit havia sentit parlar dels seus antecedents als meus pares. Som d’origen basc. Sentia la possibilitat d’arribar a conèixer part de la meva família entrant pel Mediterrani. I sempre he estat molt dolent per als idiomes i aquesta és una terra que, a més de rebre’m amb els braços oberts, m’hi he adaptat molt bé a ella. I Sant Celoni? Un dels meus fills viu a Riells i Viabrea. Un dia el vaig visitar i em va encantar aquesta tranquil·litat. M’atabala el soroll i em vaig enamorar de Sant Celoni. Vivia al Poble Sec, a 300 metres de la casa de Serrat, però allà sempre hi havia fressa. Quan va recuperar el bandoneó? Al 1994 va sonar el telèfon: “El senyor Tellería? Soc Jordi Mora, director de la Simfònica del Vallès, i vull parlar amb vostè.” Em vaig quedar glaçat. Mora va venir a casa i em va demanar: “S’anima a tocar el Concert per a bandoneó i orquestra d’Àstor Piazzola?” Jo mai no havia tocat amb una simfònica, però vaig entendre que s’obria la porta per complir el meu somni. Li vaig dir: “Miri, mestre, jo soc músic a pulmó, no tinc escola. Mai no he tocat amb un director de batuta!” I Mora va respondre: “Mai no s’ha tocat aquest concert a Espanya. Miri, li deixo unes invitacions perquè escolti la Simfònica que ara toca amb un solista que li agradarà...” I qui era el solista? Tete Montoliu! M’entens, oi? Jo estava espantadíssim! Tu saps el que era Tete Montoliu? I el que és i el que serà! Un geni! Però vaja, aquell dia em vaig comprometre a fer el concert i vaig passar un mes sense dormir, vaig perdre el pèl... Tremolava! Però el dia del primer assaig, davant d’aquella orquestra, vaig entendre que aquell noi que havia tocat a llocs de nul·la importància i dubtosa moralitat, tot plegat li havia servit d’alguna cosa i no estava gens nerviós. Quan vam estrenar al teatre de la Faràndula, el públic no va parar d’aplaudir. I després va arribar tocar al Palau de la Música... Va ser sensacional, vaig aprendre moltíssim. [caption id="attachment_132870" align="alignnone" width="400"] Enrique Tellería, bandeonista de Sant Celoni / Aitana Such[/caption]

Enrique Tellería: “Per aconseguir objectius, s’ha de ser inconformista sempre”

Júlia Barbany torna amb Las Huecas a la Beckett de Barcelona

Can Pedrals estrena il·luminació

El torró de crema d’Artidolç, de les Franqueses, tercer de tot l’Estat

El premi Home dels Nassos de la colla dels Blaus de Granollers ja té candidats

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Desallotjats veïns d'un pis en un bloc a Granollers per filtracions d’aigua

Un habitatge de Sant Esteve ha estat escollit entre els 50 millors del món fets amb maons

Interrompuda la circulació de trens entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament

El PSC escull David Morales per rellevar Nacho Simón a l'alcaldia de Lliçà d'Amunt

Canovelles compra l’aparcament de Can Palots per fer-hi pisos

L’Ajuntament de Cardedeu es planteja deixar d’organitzar la festa de Cap d’Any

El Baix Montseny és la zona que més ha crescut en població en els últims 14 anys, en un 13%

Un error en els semàfors genera cues durant la represa de la circulació a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Granollers activarà la zona de baixes emissions del centre el 31 de desembre

Activat un avís preventiu per partícules en suspensió a vuit municipis del Vallès Oriental