La Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat han iniciat aquest dissabte una campanya per denunciar els ajuntaments que posen traves a l’empadronament d’immigrants extracomunitaris o persones que comparteixen habitatge. Les entitats citen els consistoris de Mollet, les Franqueses i Canovelles com dos dels exemples on s’actua d’aquesta manera.
“Fa temps que observem com les nostres companyes als diferents municipis pateixen entrebancs i traves per accedir al dret a l’empadronament; la pandèmia de la covid-19 no ha fet més que evidenciar aquests impediments burocràtics, que situen a moltes veïnes en una situació encara més d’exclusió i vulnerabilitat”, asseguren.
La llei deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideix habitualment. Així doncs, tota persona que viu en un municipi (amb independència de la seva situació administrativa) té l’obligació d’empadronar-se i per tant, l’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi.
Igualment, la normativa inclou la figura de l’empadronament sense domicili fix i indica que no és imprescindible aportar un títol d’ocupació per poder demostrar que es viu en un habitatge. Fins i tot preveu realitzar inspeccions municipals per verificar el domicili i empadronar-se en una “adreça fictícia” del propi municipi.
Organitzacions locals com la Plataforma Vallès Oriental Vol Acollir, Dignitat Migrant, Terrassa Sense Murs, Premià Acull, Reus Refugi o Mollet Acull, entre altres, han expressat en els darrers mesos la seva preocupació per la dificultat continua i manifesta d’empadronar als ciutadans que resideixen als seus municipis , sobretot en el cas de les persones que arriben de països extracomunitaris, “en una mostra més de racisme institucional”.
En municipis com Badalona, Mollet, Reus, Les Franqueses del Vallès, Vilafranca del Penedès o Canovelles, entre altres, les entitats han detectat molts col·lectius que assenyalen les traves que s’imposen a les persones que es volen empadronar si no són acompanyades .
“Les OAC segueixen requerint documentació relativa a l’habitatge encara que es demani padró sense domicili fix o esgrimeixen arguments sense fonament legal com que les persones han de ser conegudes per serveis socials (al mateix temps que aquests requereixen l’empadronament per ser ateses als mateixos serveis socials)”, critiquen.
“Ens consten denegacions per no disposar dels títols relatius a l’habitatge, per assimilar padró sense domicili fix únicament a situacions de sensellarisme, per no constar als serveis socials, o pel simple fet de no ser al domicili quan, suposadament, es fa la comprovació”, afegeix el manifest.
L’exclusió habitacional que pateix part de la població que resideix a Catalunya (per l’augment dels preus del lloguer i el gran nombre d’habitatges tancat) fa que en els darrers anys hagin augmentat les persones que no poden accedir a un habitatge, recorrin a rellogar habitacions o a compartir pis i, per tant, no disposen de títols ni documents acreditatius d’aquest domicili.
En molts casos, a més, els titulars no els autoritzen a empadronar-se allà on viuen. “Davant aquest fenomen, molts ajuntaments no actuen de forma diligent i adequada a les necessitats de les persones en situacions més vulnerables, sinó que opten per negar el dret dels veïns a ser empadronats en el municipi on resideixen”, diuen.
Això a la pràctica, es tradueix en una exclusió sanitària, educativa i social en no poder accedir a recursos bàsics com visites mèdiques, formacions o ajudes d’emergència, ni regularitzar la seva situació administrativa.
Davant d’aquesta situació que es repeteix i s’estén pel territori, les dues entitats animen a les organitzacions, col·lectius i persones sensibilitzades a sumar-se a la campanya #PadróXTotes amb l’objectiu de garantir l’accés a l’empadronament.
A través d’una xarxa organitzada d’acompanyaments i amb el suport jurídic corresponent, vetllen perquè els veïns que ho necessitin disposin del suport i la documentació per poder inscriure’s al padró municipal.
Així mateix, gràcies al treball en xarxa i juntament amb entitats com SOS Racisme, documentaran i denunciaran totes aquelles actuacions, “no només contràries a dret sinó marcadament racistes” que, amb excuses i arguments infundats com la suposada permissivitat o promoció de les ocupacions, van sorgint arreu del territori.
En definitiva, sol·liciten que “les administracions locals deixin d’obstaculitzar el dret a l’empadronament de les persones que habiten als seus municipis i facilitin i promoguin l’empadronament, més enllà de les seves condicions de residència o de la situació administrativa”.
“És necessari que compleixin la llei, però també que treballin per eliminar la discriminació de les persones més vulnerables, persones sense sostre, que viuen en habitacions rellogades o en habitatges sense subministraments bàsics, veïns que, sense l’empadronament, veuen negats els seus drets més bàsics”, conclouen.
{{ comment.text }}