Tots els països desenvolupats fa temps que treballen per assolir la seva sobirania energètica. Si tenim en compte que el cost de l’energia té molta influència en la competitivitat de les empreses i en la renda disponible de les famílies, és a dir, en la riquesa dels països, és crític tenir sota control aquest cost. Si un país té una elevada dependència energètica, les decisions que afecten aquesta matèria es prenen per tercers, en funció de condicionants geoestratègics, sense que es tingui capacitat d’influència.
Espanya té una dependència elevadíssima del petroli i de l’urani, i no té jaciments ni d’una cosa ni de l’altra. Catalunya encara és, percentualment, més dependent de l’exterior, si tenim en compte la generació d’electricitat i el transport, que són els majors consumidors.
És per això, per assolir el nivell màxim de sobirania energètica, que els països planifiquen la seva transició energètica, que consisteix en decidir l’objectiu a assolir, i la manera d’arribar-hi.
No és pas el cas d’Espanya, on mai aquest tema ha estat sobre una taula ministerial.
A Catalunya, sense atribucions en temes energètics, fa anys que està obert el debat entre els especialistes, i el que ha fet l’ICAEN és donar-li ressò i obrir-lo a la societat, que és on s’hauran de plantejar les alternatives, doncs estem convençuts que el canvi serà de baix a dalt o no serà.
La visió que en tenim a Estabanell, com a distribuïdors d’electricitat, va en aquest mateix sentit. Les entitats que actuem en un mercat regulat estem al servei de la ciutadania, i si estem davant un gran canvi sociològic on els ciutadans volen empoderar-se en assumptes que fins ara estaven reservats als governs i les grans corporacions, també en qüestions energètiques s’ha de donar pas als consumidors. En aquests moments, la principal demanda és fer autoconsum, i la feina que ens toca als distribuïdors d’electricitat és fer-ho fàcil a qui ho plantegi i, fins i tot, promocionar-ho.
{{ comment.text }}