Corregeixo el descontentament socioeducatiu i sanitari per únicament descontentament socioeducatiu

La infermera em pregunta què té. Li he resumit en els símptomes gripals habituals, per no estendre’m. Afegeixo que corporalment la nena ja em supera, per veure si intueix que no cal que anem a la temuda secció de pediatria. Ens mana que anem a la sala d’espera de pediatria. Tanco els ulls i respiro a la vegada. No sé perquè no la bategen com a “Sala-observatori de conflictes intergeneracionals”, ja que seria bastant més aproximat. L’experiència em diu que no sabem quan sortirem. No miro el rellotge que no porto per evitar recordar el descontentament socioeducatiu i sanitari actual que ve a la memòria de tant en tant. L’estret passadís s’ha dissenyat per absorbir millor el salt de temperatura que s’enfila als límits propers de temperatura corporal. Indico a la filla adolescent que es vagi destapant. La sala és força plena, calculo que mínim una hora d’espera, tot i que hi ha força moviments de portes. Potser serà menys. A veure si em sorprenen. Seiem en dues cadires de l’extrem, amb vistes a la taula de joc principal, on sembla que hi ha activitat infantil. Dos infants intenten jugar al mateix joc, no tenen intenció de compartir. No em queda clar qui són els progenitors. A mà dreta tinc un senyor amb americana i corbata que està escrivint al mòbil i té una jaqueta infantil a la falda, però no fa cap referència visual a cap dels menors. A la meva esquerra una senyora estrangera parla pel mòbil en distància pròxima a la taula de joc. No indica de moment cap referent menor, ni interromp l’animada conversa. El conflicte es resol passats uns estira-i-arronsa del joc a quatre mans i uns crits en l’idioma que no coneix el nen de 50 centímetres, guanya el menor de 55 centímetres, amb clara diferència. Llei de vida. Aquesta edat encara hi ha lleis clares que funcionen. El nen de 50 centímetres no està conforme amb la situació i emet crits diversos en un idioma que conec. Cap adult respon a la crida. La senyora estrangera del mòbil separa l’aparell de l’orella i emet uns crits al nen de 55 centímetres (primera relació filial clara a hores d’ara). El nen perdedor no té clar què ha de fer, sense el joc, perd interès ser a la taula. Surt de la taula i es dirigeix cap a la sortida, com una fletxa. Passen 20 segons. El senyor d’americana aixeca la vista, gira esperpènticament el coll, sembla reaccionar i surt fletxat també cap a l’entrada. Torna amb el menor de 50 centímetres empenyent-lo discretament cap a la taula de joc. Ja tenim la segona filiació concretada també. Hi ha una nena de color, que observa tímida els moviments dels nens, però no es mou de la cadira. La meva filla i jo resistim uns minuts parlant i assajant una cançó que ens agrada a les dues, però defallim quan s’inicia la confrontació infantil, i agafo jo també el mòbil per evitar d’observar més conductes. Ja m’he fet a la idea. Una quarta menor ha decidit asseure’s a la cadira on he deixat les meves pertinences. Insisteix tant que les retiro, pren possessió del seient i la mare li etziba una tablet amb capítol de dibuixos a volum 8 mínim. Deixo el mòbil perquè ja no em puc concentrar. Han cridat el nen de 55 centímetres, mentre la mare aparta de nou el mòbil de l’orella. La joguina ha estat abandonada i el nen de 50 centímetres se n’apropia amb un ampli somriure, que el pare de l’americana s’ha perdut. L’alegria és molt efímera i davant la manca d’atenció del progenitor, el nen de 50 centímetres està preparant una nova fugida, les columnes de la sala li procuren amagatall. El pare viu abduït per la pantalla. La meva filla no pot contenir el riure. No m’estic d’explicar a la meva adolescent les interessants conductes dels adults de la sala perquè pugui recordar-ho quan sigui mare. Ens criden des d’una altra porta, resta per veure si es frustrarà la fugida infantil. Sortim de la consulta i ens espera el nen de 50 centímetres atrinxerat a la paret i movent-se lateralment per fugir de nou cap a la sortida, haurà fracassat en l’anterior intent, però no ha perdut interès en el tema. Deixem enrere la sala d’espera, hi hem estat menys estona del que imaginava. Corregeixo el descontentament socioeducatiu i sanitari per únicament descontentament socioeducatiu.

Corregeixo el descontentament socioeducatiu i sanitari per únicament descontentament socioeducatiu

Fred de grip