‘Molt lluny’, l‘òpera prima de Gerard Oms, comença a caminar. Aquest diumenge s’estrena a concurs a la Secció Oficial del Festival de Màlaga, mentre que el 6 d’abril tancarà el Festival D’A Barcelona, en el que serà la seva estrena a Catalunya. La primera pel·lícula del director i actor de Granollers, protagonitzada per Mario Casas i David Verdaguer, arribarà als cinemes de tot l’Estat el dia 11 d’abril.
Oms es va abocar en el seu primer llargmetratge després de signar dos curtmetratges, ‘Inefable’, guanyador del primer premi al Festival Internacional de Cine de Huesca i de dos premis més al Festival Alcine de Alcalá de Henares, i ‘Has estado, hace tiempo’, que va competir a la Seminci 2022.
La història de ‘Molt lluny’, una pel·lícula sobre “la identitat i el privilegi”, gira al voltant d’en Sergi, un noi que viatja a Utrecht amb la seva família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica a la seva família, trenca qualsevol contacte amb el seu passat. A partir d’aquest moment haurà de sobreviure sense diners, sense casa i sense parlar l’idioma.
Aquest viatge que fa el protagonista a Holanda s’emmiralla en un que va fer el director el 2008, en plena crisi econòmica, a Amsterdam. “Així va començar la meva aventura als Països Baixos, una història amb les seves ferides, monstres i revelacions, un periple intens i màgic.” La recessió econòmica va ser el context perfecte per deixar enrere una rutina que l’ofegava i emprendre aquest viatge que li va canviar la vida.
Oms recorda que “la incontinència emocional” que en aquell moment el caracteritzava li va permetre viure “una experiència transformadora”. Reconeix que 17 anys després entén una mica més les raons d’aquell viatge. “La meva intenció, a l’hora de fer aquesta pel·lícula, no és cap a altra que llançar consciència a aquell moment i donar un respir a aquelles persones que, per una raó o una altra, es troben atrapades i necessiten mirar-se a si mateixes de forma honesta”, comenta.
El director emmarca ‘Molt lluny’ en un univers realista, fidel a l’arc dramàtic i al conflicte del protagonista. “Sempre m’ha interessat el cinema europeu de tall social que mostra la realitat sense manierismes, a través de la sensibilitat i les contradiccions de persones en perill que han decidit fer un pas ferm”, confessa.
En l’aspecte formal, Oms va optar per rodar tota la pel·lícula en una única òptica –un 40mm– “que s’acostés a la visió humana i ens permetés enganxar-nos a l’actor fins a sentir-lo respirar”. El ritme del muntatge està determinat per allò abrupte i les pauses internes, “coquetejant amb l’estil documental en alguns paisatges i pivotant des d’allò íntim, que convida a la reflexió, al conflicte extern que explota en una realitat desconeguda on el protagonista ha de fer el seu camí”. Altres aspectes fan referència al so, “aspre i aparentment brut”, per violentar les reaccions i emocions de la història. A més, hi tenen un paper molt important els diferents idiomes que apareixen a la pel·lícula, des del català fins a l’àrab passant pel castellà, l’anglès i el neerlandès. Oms destaca la seva “riquesa i mixtura com a codi en el llenguatge i la narració, així com les seves barreres i impediments”.
La tria dels actors per a la pel·lícula no va ser casual. A Mario Casas el considera un amic i confident, al qual li havia fet de ‘coach’ en altres treballs, i va ser el que el va animar a tirar endavant aquesta pel·lícula. “Ens coneixem molt bé, i la nostra comunió i confiança mútua van ser fonamentals per explicar aquesta història des d’allò més íntim i vulnerable, sense prejudicis”, reconeix. El director afirma que és un dels millors actors del país, sabent combinar l’emoció i la tècnica com pocs. En aquesta ocasió, diu que la seva entrega ha estat molt gran, “entrant de ple en el cinema d’autor i sortint de la seva zona de confort”.
La resta de l’elenc combina actors i actrius dels dos països i de diverses procedències, alguns amb menys experiència i d’altres amb més recorregut. La barreja d’uns i d’altres diu que crea un mapa de realitats i matisos que aporta riquesa i complexitat al relat. “L’Holanda dels marges, la que no s’acostuma a retratar, s’obre pas i es mostra en la història amb força a partir dels ulls i de l’aprenentatge del Sergi, el protagonista.”
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't