Diari de l'okupa de l'altell

L'alegria s’encomana i així és com hem viscut els moments més brillants d’aquest país / imatge: Armand Brac (Saatchiart) Dilluns 21 de maig de 2025TardaLlegeixo l’article “L’alegria que necessitem” de la Núria Cadenes a Vilaweb. No hi puc estar més d’acord. He gaudit i m’han fet feliç els triomfs del Barça de futbol d’aquesta temporada en què han aconseguit gairebé tots els títols a què optava. Hem tornat a treure del calaix on reposa la bandera del Barça barrejada amb la senyera i, una i altra, han tornat a sortir. I com diu Cadenes, “ens ha retornat l’orgull i l’alegria i potser hem recordat què se sent, què se sentia, com ens volem sentir. Perquè l’alegria s’encomana i així és com hem viscut els moments més brillants d’aquest país”. I m’ha agradat que parlés d’aquesta manera de ser diferent nostra comparant-nos amb una planta, la balsamina salvatge (no la coneixia, l’he hagut de buscar). Els que em llegiu sovint ja sabeu que m’agraden molt les plantes. Doncs segons els experts en botànica, aquesta se salta les normes. És l’única de la seva espècie que podem trobar a la Vall d’Aran i a l’Alta Ribagorça. També s’anomena alegria i malgrat totes les dificultats per adaptar-se al medi i sobreviure, segueix tossudament viva. No hi ha res que alimenti més l’ànima que l’alegria. Dijous 22 de maig de 2025NitA la tarda, vaig convidada a la vuitena Trobada de Clubs de Lectura Badiencs per parlar de Cabells de gebre. Arribo aviat. Llegeixo un cartell que hi ha a fora de la biblioteca Vicente Aleixandre. Parla de la història de Badia del Vallès, un municipi que va néixer fa 50 anys. L’únic d’Espanya on tots els habitatges eren de protecció oficial, ideat per acollir l’onada de migració. On ara hi ha la biblioteca hi havia la masia Can Sanfeliu, origen del municipi, de la qual ja no se’n conserva res, llevat del lledoner que custodia l’entrada de la biblioteca. La sala és plena. Dono les gràcies per haver-me convidat. I els dic que ens agermana un lledoner, com el que hi ha a Cabells de gebre, davant de Can Noguera. Una de les assistents tota orgullosa me n’explica la història amb un tel de tristor. Els veïns volien que formés part del seu escut, però l’administració no ho van autoritzar per ser un arbre vingut d’Orient. Tan bonic que hauria sigut. Per Badia i per un arbre que forma part del nostre territori molt probablement des del temps dels grecs i els romans. Té un cicle de vida que pot sobrepassar els 600 anys. És un arbre lligat als mites de la mare Terra, mare de la natura, encarregat de protegir els llocs de culte de la deessa mare. I que tan adient a les paraules que l’escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà parlant dels arbres: “Viatger, escolta: soc la taula del teu bressol, la fusta de la teva barca, la superfície de la teva taula, la porta de la teva casa. Soc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa.”Ha estat una tarda fantàstica amb uns lectors molt participatius. M’he emocionat amb els seus comentaris. M’ha fet molt feliç saber que havien gaudit de la lectura de la novel·la. Hem parlat dels personatges, de la Blanca com a representant dels marginats i de la natura, del procés d’escriptura, de les altres novel·les... I el temps s’ha fos en un instant. Hi havia públic d’edat diversa i de diferents nivells de català. M’ha impactat especialment el valor que donen a les activitats organitzades des de la biblioteca. I veure que un noi mexicà que feia un mes que està aprenent català ja començava a parlar-lo. Alguns han vingut directament a parlar amb mi en acabar. Divendres 23 de maig de 2025TardaFa dies que s’ha destapat l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). I a mesura que passa el temps va creixent l’horror. A més a més d’una dubtosa gestió econòmica que apunta a una possible corrupció, que ja és prou terrible. Una xarxa de prostitució de menors desmantellada pels Mossos l’estiu passat. Quina vergonya adonar-nos del funcionament d’un sistema que havia de protegir uns menors vulnerables, que han estat víctimes d’explotació sexual. Quin fàstic tot plegat! Dissabte 24 de maig de 2025MigdiaHi ha la Festa de Primavera de Sant Pere de Vilamajor. Cal Nari ha fet una masterclass de risotto amb Mel dels Erms. Diumenge 25 de maig de 2025CapvespreAquest cap de setmana s’han celebrat les Fases d’ascens a la Divisió d’Honor Plata del sènior femení A de l’handbol de Sant Antoni de Vilamajor. Eufòria i orgull de poble.

Diari de l'okupa de l'altell

“Hem recordat què se sent, què se sentia, com ens volem sentir”