Les empreses Anura Montseny, de Sant Celoni, i Bionet, de grup Gepork, de Roda de Ter, a Osona, han començat a utilitzar unes pilotes amb insecticida congelat que es disparen a distància a l’interior dels nius de vespa asiàtica i que permeten eliminar-los amb més seguretat i reduint la quantitat de producte químic que s’utilitza. Es passa d’entre els dos i tres litres que s’injectaven als ruscs a través d’unes perxes a només uns 20 o 25 mil·lilitres dissolts amb un producte atraient per a les vespes que fa que se’l mengin ràpidament. En dos o tres dies, els adults moren i el niu deixa d’estar actiu.
Toni Armengol, d’Anura Baix Montseny i del projecte Vespavelutina.cat, ja va fer servir aquest sistema per eliminar una cinquantena de nius secundaris durant l’any passat. “M’ha anat perfecte perquè elimina molts riscos, sobretot per l’aplicador perquè no has de fer el muntatge de la perxa i pots tirar a distància”, comenta. Roger Vila, responsable de Bionet, ressalta que dispares “des de lluny”.
Això dificulta que les vespes puguin identificar d’on ve l’atac. “En lloc de sortir a atacar, surten a reparar el niu malmès.” Hi ha altres aspectes positius: permet actuar sobre nius en torres d’alta tensió o altres llocs alts on fins ara s’havia d’utilitzar una perxa o un elevador, fet que també encaria la feina. I un sol tècnic pot fer la feina en lloc de les dues o tres persones que feien falta per manipular la perxa per injectar l’insecticida dins del rusc. Amb el nou sistema, fan falta entre 9 i 15 vectors que es disparen en tres tongades diferents en pocs minuts de diferència entre cada aplicació.
A banda d’introduir aquest mètode –desenvolupat per una empresa de Cantàbria–, Bionet, l’empresa Biodiversitat i la Universitat de Vic-UCC faran aquesta tardor un estudi que n’avaluarà l’eficàcia i, a la vegada, l’impacte ambiental comparat amb la injecció d’insecticida als nius amb perxes. Es mirarà si queda insecticida al medi i quin impacte té. A priori, la reducció substancial de la quantitat de productes que es fa servir ja és un avantatge perquè aquest mètode va molt més focalitzat cap als exemplars de vespa velutina.
El treball també observarà què passa amb els nius que queden buits a través de càmeres de fotoparany. “Queden inactius i deixen de ser un perill.” A l’interior, hi resten milers de larves que hauran mort perquè sense les obreres ningú no els aportarà aliment per continuar creixent. “Ens podem trobar que un niu buit passi a ser una font d’aliment per a alguns espècies d’ocells” com les mallerangues o l’aligot vesper, comenta Vila. També s’estudiarà si l’insecticida utilitzat té alguna repercussió sobre les espècies que depredin els nius buits. “Malgrat que ja veiem que els avantatges són clars, es farà aquesta avaluació i seguiment conjuntament amb Biodiversitat i la UVic”, expliquen des de Bionet.
Un altre dels objectius de Bionet, Biodiversitat i de la UViC-UCC és disposar d’una base de dades sobre l’expansió de la vespa asiàtica als territoris on treballen: el Vallès, Osona i Barcelona. Per això, demanen als ajuntaments que els aportin dades. Aquesta feina ja l’està recopilant Blanca Monteis, alumna de la UVic-UCC, que fa el projecte de final de grau. Els resultats es presentaran a finals d’any. Això permetrà “tenir més informació de com s’està adaptant aquesta espècie al territori, les possibles propostes de gestió i una predicció de zones de risc d’aparició de nous nius”.
{{ comment.text }}