Joan Busquets, DJ Quetti, torna a punxar després de 45 anys

La darrera sessió en què Joan Busquets va punxar com a DJ Quetti es remunta a 45 anys enrere, el 24 de juny de 1981. Va ser al Blue Dolly, la històrica discoteca dels anys 70 de Granollers, on Busquets havia sigut un dels DJ habituals al llarg d’aquells anys, mentre alternava amb altres discoteques com Pacha, a Blanes, o La Nova Fusta, a Lloret de Mar. Ara, gràcies al festival Beatles Weekend, que se celebra del 9 al 12 de juliol a l’Estartit, hi haurà una nova ocasió de veure l’històric DJ als plats, amb 71 anys fets, però amb la mateixa il·lusió i ganes que temps enrere. “També em fa una mica de respecte”, confessa. DJ Quetti, de Granollers i veí de la Garriga des de fa quatre anys, punxarà els dies 10 i 11, primer de les 9 a les 10 del vespre, i després a partir de 2/4 de 12 de la nit, quan acabi el concert corresponent. La primera sessió serà Beatles on the Beat, en què proposa, per no estar punxant només el grup de Liverpool, fer un repàs dels músics que han fet versions de cançons dels Beatles com Tom Jones, Frank Sinatra, Cher, Nina Simone o Bob Marley, entre d’altres. La segona part serà Let it beat, perquè la gent es bellugui. Entre els músics que actuaran hi ha The Flaning Shekers, de Terrassa, considerats pel Club de Fans de Londres el millors Beatles Tribut d’Europa, o Rubbersoul, del Bages, amb Back to Abbey Road. Tocaran l’últim disc del Beatles acompanyats de molts altres músics, fins a un total de 16. També es faran dues conferències amb Pattie Boyd, exdona de George Harrison i Eric Clapton, i Freda Kelly, que va ser secretària dels Beatles. Quan li van proposar de participar en el festival, Busquets va avisar que feia anys que no es posava els cascos, excepte en algun esdeveniment privat, però al final s’hi va llançar de cap. Va ser una decisió fruit de la seva passió pel món de la música, que se li va despertar des de ben petit. “A casa sempre hi sonava música, era l’època de la Nova Cançó, i hi havia discos de Raimon, Serrat, però també havia escoltat Machín, Nat King Cole…” Quan realment se li va despertar la passió per la música va ser quan, amb 5 o 6 anys, anava pel carrer i va sentir la cançó 'Ansiedad', de Nat King Cole. “Vaig pensar que era impressionant”, recorda. I a partir d’allà ja va començar a escoltar música. Més endavant, quan tenia 10 anys va demanar que li regalessin una entrada per anar a veure els Beatles, que actuaven el 3 de juliol de 1965 a la Monumental de Barcelona. Ja a l’adolescència va començar a punxar en festes privades a Corró d’Avall, Llerona o Parets, però quan va començar a fer-ho en discoteques i amb públic va ser cap al 1976 /1977, quan feia la mili a 800 quilòmetres de casa. Va ser a la discoteca Madisson, a la província de Lleó, i després a unes Private Sessions a Segòvia, en una pista de tennis de la caserna habilitada per fer-hi festes i revetlles. “Allà vaig posar discos amb dos tocadiscos de maleta, sense taula de mescles, era tot manual.” Quan va acabar la mili i va tornar a Catalunya, el 1977, es va inaugurar el Font de Joia al carrer Ricomà, 14 de Granollers. “Era la casa on vaig néixer, el meu pare va llogar el local a una gent de Badalona i Mataró que van muntar el Font de Joia.” Era un espai molt especial i amb un públic molt selecte. En aquell moment, Busquets feia de mecànic-electricista. Va ser, precisament, un dels fundadors de Ràdio Maduixa de Granollers, que l’any que ve farà 50 anys. A partir del Joia ja va passar al Blue Dolly, el Pacha o La Fusta, que van obrir els germans Rosinyol. Després de remodelar-la es va dir La Nova Fusta. “Els Rosinyol Brothers em van demanar anar a la nova sala que obrien a Lloret emparant-se en l’experiència que tenia d’haver estat a Pacha”, recorda Busquets. La LNF, quan va canviar d’amos, va passar a dir-se Bumpers, on punxaven música tecno. En ocasions, intercal·lava la feina amb tasques de promoció musical. Va avistar nous grups de la zona com Kannavis, Gravedad Zero o Wendy, i van fer Free Sessions a Ràdio Maduixa. Els germans Rosinyol són els que també el van portar a la discoteca Bluesway de la Llagosta, que va obrir en el mateix local on hi havia hagut l’Skorpio. D’aquests sis anys, viscuts intensament a les cabines de discoteca, recorda altres companys DJ com Joan Mir, Manel Cirac i Jesús Moreno. “Van ser els penúltims DJ que va tenir el Blue. Ja al final vaig estar-hi jo amb Lluís Pocurull, DJ @Lluis_Puku, que després va ser el DJ de l’Eibisí, on va triomfar molt.” EL DJ destaca que els seus dos grans mestres van ser César Entrena, en música negra, i Santi Guix, en música blanca. “Van ser una escola per a mi”, afirma. Busquets, que es declara un gran amant de King Crimson, explica que va haver-hi una època en què els deien discjòqueis, però ell creu que només eren “posadiscos”. “Nosaltres no cobràvem el que es cobra ara. Ho fèiem perquè ens agradava la música i s’aprofitaven d’això. Ens donaven quatre cubates i amb això estàvem feliços. En canvi, avui dia, és un negoci total.” Durant el temps que va fer de DJ, Busquets diu que també va fer sovint de psicòleg: “Va bé fixar-se en la gent de la pista i en el seu comportament, i pensar per què marxen quan poses un tema o perquè tornen amb un altre. Havia de jugar amb això”. A més, assegura que va ser força innovador. DJ Quetti, tot i haver punxat tot tipus de música, sempre s’ha declarat més poper que rocker. “A mi m’agrada molt el pop, però arriba un moment en què tot són etiquetes: el rock simfònic, el heavy, el hard, el progressiu, el free jazz… Però si només hi ha set notes!”, s’exclama. A banda dels anys en què es va dedicar a la música, Busquets va fer moltes feines al llarg de la seva vida laboral, treballant a Montepío, de comercial a Salvat Editors, en una empresa de productes químics de neteja, en una de serveis o d’agent censal per a l’Instituto Nacional de Estadística. Després d’anys inactiu en el tema musical, a banda de punxar per a alguns amics, va participar fa un any i mig en un concert a la Nau B1 de Granollers amb motiu de la mort del bateria Armand Moon Parellada. A més de Busquets, també hi van ser els darrers DJ del Blue Dolly, Mir, Cirac i Moreno. Ara, d’aquí una setmana tornarà a escena per la porta gran. “És diferent punxar per a uns amics i posar quatre discos per ballar, que participar en un festival com aquest, en què a l’hora dels concerts hi pot haver entre 2.000 i 4.000 persones”. Quan Busquets havia punxat amb més gent va ser al Pacha amb unes 1.200 persones , al Bumpers amb 700 o al Blue Dolly, amb 500”, recorda. Un cop acabi el festival continuarà amb nous projectes musicals, entre els quals la preparació d’unes audicions d’entre una i tres hores, amb King Crimson o Pink Floyd com a protagonistes. La qüestió és que no pari la música.

Joan Busquets, DJ Quetti, torna a punxar després de 45 anys

Aina Machuca estrena la cançó de l’estiu de 3Cat: “L’estiu amb tu”

Sabana publica la cançó ‘Jo també, alguna vegada’

Brighton 64 i Quim Carandell, entre els convidats al 9è Minibeat de Granollers

Dàmaris Gelabert publica un nou disc per a infants i famílies

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Una avaria deixa sense aigua uns 300 habitatges a Granollers

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Granollers obre un 'village' amb música, exposició de bicicletes, botigues i pantalla gegant per seguir el Grand Départ