El fotògraf i artista conceptual Joan Fontcuberta, veí de la Roca del Vallès, ha presentat aquest dimecres la primera proposta escènica que farà pel Gran Teatre del Liceu. L’artista, amb uns codis molt inequívocs i personals, es submergirà a la peça ‘Winterreise (El Viatge d’hivern)’ de Schubert per reflexionar sobre el pas del temps, la vellesa i la pèrdua de la memòria. Fontcuberta posarà en diàleg la seva obra amb el món ple de ferides que planteja la peça de Schubert. La partitura, considerada el testament espiritual del compositor, comptarà amb les interpretacions del baríton Michael Volle i l’acompanyament al piano de Helmut Deutsch. El viatge artístic tindrà la direcció d’escena d’Anna Ponces.
En roda de premsa, Fontcuberta ha explicat que el projecte que realitza amb el Liceu suposa sortir de la zona de confort. La creació dona el protagonisme a la música i té com a fil conductor una determinada melangia, agonia, solitud i foscor. Aquesta agonia no ve marcada per la pèrdua d’un amor, si no per la pèrdua dels records com a conseqüència de l’Alzheimer.
Després que Fontcuberta hagi viscut de molt a prop casos d’aquest malaltia, ha apostat per projectar-ho en la seva obra. Fruit del treball en diversos arxius fotogràfics, li va sorgir la inspiració en aquelles instantànies que s’han malmès ,que han deixat de complir la seva tasca de mostrar un record i que han esdevingut fantasmes.
Aquestes imatges malmeses han produït una encesa poètica i mostren com fongs envaeixen la memòria. Fontcuberta ha explicat que, tot respectant que es tracta d’un concert amb les seves característiques, es donen pistes d’una trama que arrenca amb un personatge que pateix un procés de deteriorament de la memòria. El protagonista viu en una nebulosa on no sap si aquell record és cert o és fruit de la pròpia fantasia.
La producció vol ser també un homenatge a aquella fotografia que va ser en el passat. El principi del muntatge es fa una intervenció amb Intel·ligència Artificial en una al·lusió a la fotografia que està venint. “El rerefons de l’espectacle són les imatges que es van degradant. Aquestes complementen al que està passant a l’escenari. No volem que la gent quedi enlluernada per les fotos. L’important és la música i els intèrprets“, ha assenyalat el creador.
Per la seva banda, la directora d’escena Anna Ponces ha reivindicat que l’obra original té un “equilibri perfecte” en el seu interior i que el que plantegen és un joc amb la feina del fotògraf i el poemes de Susanna Rafart.
En aquest sentit, Ponces ha indicat que amb aquest projecte se situa el personatge principal de ‘Winterreise’ en un context diferent “sense forçar-lo”. Els poemes i les imatges apareixen d’una forma “no lineal” i s’ofereix un argument.
L’espectador observa com un personatge que pateix Alzheimer viu el moment més dur i com s’allunya del seu context fins arribar a la mort. Els ingredients de la producció s’han plantejat perquè cadascú faci la seva lectura.
{{ comment.text }}