Joan Martínez: “El nom del Col·legi ha de ser més inclusiu, en gènere i territori”

Joan Martínez fa 25 anys que treballa d’advocat al partit judicial de Granollers. Fa 12 anys que forma part de la junta i aquest mes de gener ha pres el relleu a Josep Medina, que ha estat el degà en els darrers vuit anys. Nascut a Granollers, des de fa uns anys viu a Badalona, prop del mar, un espai on practicar la natació, una de les seves aficions. La bicicleta forma part del seu dia a dia perquè es mou amb transport públic i amb bicicleta. Està convençut que, si es vol, es pot viure sense cotxe. Aquest mes de gener es va convertir en el degà del Col·legi d'Advocats de Granollers. Com afecta la situació actual d’estat d’alarma i confinament de la població a l’advocacia? Afecta la manera de treballar perquè no podem rebre gent als nostres despatxos. Treballem de forma bastant telemàtica, fins i tot amb els nostres clients. A més, la paralització dels jutjats fa que no tinguem assistències. Només les urgents que deriven del jutjat de guàrdia. Continuen donant els serveis a la població? Mantenim els serveis d’orientació jurídica, a la mediació i penitenciari però no es fan de forma presencial, es fan de forma telemàtica. Per a les guàrdies, estem esperant poder fer-ho de forma telemàtica i calculem que a Granollers i Mollet aquesta setmana ja podem estar fent les assistències als detinguts per videoconferència tant als jutjats com als Mossos. Evitarà el desplaçament del detingut, que no s’haurà de moure de comissaria. Serà la manera més segura de treballar per a tots. I mentre això no ha passat? S’han fet les assistències presencials però s’ha intentat mantenir sempre les distàncies per garantir la seguretat de tothom. Demanem als advocats que assumeixin el mínim de risc però un dels problemes que ens hem trobat és la falta de mascaretes, guants o gels. Des del Col·legi, hem posat material a disposició dels advocats però, per exemple, no hem pogut trobar mascaretes. En tenim d’encarregades. Ha baixat l’activitat? Hi ha despatxos que han aturat totalment la seva activitat. Per la gent que és al torn d’ofici, calculem que entre un 50% i un 60% perquè es fan menys detencions. És lògic, si la gent està confinada és difícil que es produeixi algun tipus de delicte com els relacionats amb la seguretat del trànsit. També sembla que hi ha menys assistències a víctimes de violència domèstica però ens preocupa la convivència de la víctima amb el maltractador durant el confinament. La víctima queda més desprotegida. Econòmicament, quin efecte pot tenir? Com a qualsevol altre col·lectiu. No estem generant nous casos, només treballem els que ja teníem oberts. Crec que serà una crisi forta. Què demanen a l’administració? Mesures per pal·liar l’impacte de la situació amb decisions sobre el pagament d’impostos, autònoms... Creiem que és necessari perquè l’important és que tots ens en sortim i ens en sortim bé. Al gener, es va estrenar com a degà dels advocats del Vallès Oriental. Què representa per a vostè? És un orgull. Vaig entrar aquí com a advocat fa 25 anys. Aleshores, tenia altres opcions de col·legiació: Barcelona, Sabadell... Vaig triar Granollers perquè soc d’aquí i per aquí hi ha un tracte molt més familiar. Molts dels advocats ja havíem estudiat junts el BUP a l’institut Cumella. És un col·legi amb caliu? És un col·legi molt pròxim. Ens coneixem tots i tenim molta relació. Altres col·legis són molt més impersonals. Això fa que tothom conegui els membres de la junta o el personal del Col·legi. Aquesta relació també és bona a l’hora de treballar perquè suavitza el conflicte. Tenir un local a peu de carrer com ara, ajuda a la proximitat dels advocats? Molt. Abans estàvem més amagats. Estem de passada cap al jutjat. Ens dona més visibilitat cap als ciutadans i més comoditat als col·legiats que poden fer servir aquestes instal·lacions. L’objectiu del canvi era aquest i millorar les condicions de treball del personal del Col·legi. S’ha guanyat amb la nova seu de Mollet situada dins dels nous jutjats? Sí. Torna a ser positiu per als advocats i per a la ciutadania. Com estan funcionant els nous jutjats de Mollet? Per l’ús dels advocats, les valoracions són positives. El nostre personal també està content. Sempre volem més espai però amb el que tenim podem fer bé la nostra feina de cara al ciutadà. Les instal·lacions i la situació, prop del tren, m’agraden. Per als ciutadans... És un salt és molt important respecte al que hi havia. Què és el primer que va fer ja com a degà? Parlar amb la junta. És la prioritat. El degà és la figura representativa però el cos de feina queda repartit en els 10 membres de la junta. L’objectiu ara és dinamitzar les comissions de treball. Hi ha projectes que estan en marxa i s’han d’acabar de fer i hi ha diputats que estan treballant en aquests projectes. Per exemple? La necessitat de fer un canvi d’estatuts que les dues candidatures portàvem al programa i que ja s’estava treballant. Hagués guanyat qui hagués guanyat, s’hauria fet. O el pla d’igualtat, que ja es treballava. Com viu que vostè sortís escollit de degà i que els altres quatre dels cinc membres de la junta que es renovaven fossin de l’altra? Amb molta tranquil·litat. Per damunt, hi ha la institució. Aquí no hi ha oposició com a la política. Guanyem i, a partir d’aquí, hi ha feina i treball en favor de la institució. La feina és conjunta. Tots tenim la mateixa filosofia de millorar i això fa molt fàcil l’entesa. I més quan fa molts anys que treballem junts. Fins i tot, amb les tres incorporacions noves, amb qui ens hem vist molt als jutjats. L’experiència que té dels anys a la junta ajuden? Molt. Quan decideixes fer aquest pas has de conèixer molt bé el Col·legi, les seves comissions, el torn d’ofici, la relació amb els Mossos... També el Consell de l’Advocacia Catalana i el Consejo General de l’Abogacía Española perquè assumeixes la representació allà. Crec que també és important conèixer la comarca. Tinc l’experiència de 12 anys, haver estat en el torn d’ofici, en mediació, amb el projecte de la pel·lícula Share... En els darrers anys han creat serveis d’assessorament en temes com l’habitatge o la gent gran que han ofert als ajuntaments. Volen seguir? I fomentar-los. Volem portar noves propostes als ajuntaments per fer convenis. En quins temes? Un dels que ens preocupa més és la gent gran perquè és un col·lectiu molt indefens. Necessiten assessorament. No depèn només dels advocats però hi hem de ser. Què els aporta? Volem que la institució tingui encara molta més projecció social i estigui més proper al justiciable. Els advocats tenim un potencial molt bèstia de coneixement. Si podem donar una visió social a la nostra professió, millor. Som uns privilegiats. Treballem en allò que ens agrada i tenim feina. Tenim un deute amb la societat que li hem de tornar. És una responsabilitat de tots. Impulsaran la mediació? La resolució alternativa de conflictes és fonamental. Soc mediador i n’exerceixo i en soc un partidari convençut. Treu feina als advocats? Al contrari. Quan ve un client, l’advocat ha de plantejar una solució i les diverses vies per arribar-hi. La mediació n’és una. També hi ha l’arbitratge, una negociació i coses que, sens dubte, hauran d’acabar a un jutjat. Però en els temes que són mediables, sobretot en dret de família com custòdies, règim de comunicacions, pensions d’aliments, l’educació dels nens... és molt important que les parts busquin la solució amb l’ajuda d’una tercera persona, que és el mediador. Si s’arriba al final de la mediació, resols un problema present i poses les bases per resoldre’n un de futur. Per l’advocat, això fidelitza un client. L’advocat ha d’estar convençut de portar el seu client a mediació. És l’assignatura pendent que tenim. La solució amb mediació és més satisfactòria? Al jutjat, és el jutge qui acaba decidint. Són solucions imposades. Som una societat bastant de blancs i negres. Som de guanyar o perdre i, de vegades, no és guanyar o perdre. És arribar a un bon acord. I fer-ho amb poc temps perquè, de vegades, als jutjats els procediments poden eternitzar-se. Quin paper té l’Escola de Pràctica Jurídica? És fonamental. És la pedrera del nostre torn d’ofici i ens ajuda a donar-li qualitat. El Col·legi és un servei públic i ha de donar un servei de qualitat. Cal donar un plus de qualitat al torn d’ofici. I això ho volem certificar amb formació contínua obligatòria. Això assegura un mínim de qualitat de cara al justificable. Hi ha la sensació que els advocats del torn d’ofici són de segona? Fa 25 anys que estic al torn d’ofici i em fa molta ràbia que es parli dels advocats que hi som de manera despectiva. Hi ha primeres espases al torn d’ofici i molt especialitzats en temes concrets. Són advocats que han hagut de treballar molt en els casos que assumeixen i això els dona molta formació. Estan a l’altura de qualsevol despatx privat. El Col·legi d’Advocats està molt a sobre del torn d’ofici perquè funcioni bé i sigui un servei de qualitat. El Col·legi també promou la formació contínua. Sí i és bàsic. En totes les matèries des de xerrades fins a jornades. Ajuda molt que sigui el mateix Col·legi qui aporti les novetats legislatives. La feina del Col·legi és buscar l’especialista, portar-lo aquí i que els advocats es puguin formar. L’advocat sempre ha d’estar estudiant? És una professió on l’estudi és contant. Cal estar formant-se sempre. Què ha de canviar dels estatuts? S’han d’adaptar. Són bastant antics. Quan es van fer no existia internet. Ens hem d’adaptar als nous temps. Per exemple, amb els sistemes d’elecció. Ara, per exemple, no es preveu el vot telemàtic. Ens han de fer més fàcil la vida col·legial. I el pla d’igualtat? Va en paral·lel als estatuts. És un tema per anar treballant amb un horitzó de quatre anys i fer els canvis necessaris per adaptar-se. Quina ha de ser la seva missió? Ha de ser molt transversal i afectar la junta, el personal, l’activitat del Col·legi... Ha de buscar la paritat i tenir un llenguatge més inclusiu. Hem de canviar el nom del Col·legi, per exemple. Què vol dir? Ara és Col·legi d’Advocats de Granollers. Hi ha diverses alternatives. Ha de ser més inclusiu. No només amb el gènere, també amb el territori. Pel topònim Granollers? Som Granollers però també som Vallès Oriental. Hi ha tota una comarca que existeix i si el nom ho pot recollir, bé. És una tema que s’ha de parlar a la junta i se n’ha de parlar molt perquè hi ha moltes opinions. Es marquen un termini per tenir nous estatuts? La idea és aprovar-los aquest any. Hi ha un document inicial i l’anirem treballant fins a consensuar-lo. S’ha impulsat un procés de professionalització del Col·legi visualitzat amb la contractació d’una gerent. És important? És l’única manera que tenim de poder sobreviure. El mercat cada vegada és més competitiu. Hem de ser molt efectius si volem evolucionar. Cada vegada la feina dels advocats és més tècnica. Cal diferenciar la part més representativa de la tècnica. Som advocats i som aquí de forma temporal. No som tècnics de gestió, i aquesta feina l’han de fer els tècnics. Calen més jutjats al partit judicial de Granollers? La dotació actual està bé, sobretot després de la consolidació dels dos nous jutjats de família. Trobo a faltar jutjats mercantils o del contenciós administratiu que ens evitessin el desplaçament a Barcelona. Seria una gran il·lusió. Ja va passar quan es van crear jutjats penals i socials a Granollers. Però sembla que hi ha una tendència a la concentració dels jutjats. Amb els temes hipotecaris centralitzats en un jutjat a Barcelona o la idea de derivar el Jutjat de Violència contra la Dona de Mollet a Granollers. Es perd proximitat? Totalment. Proximitat és que una dona de la Llagosta no hagi de venir a Granollers a fer un tema de violència contra la dona. En aquest cas, a més, representaria una sobrecàrrega per al Jutjat de Violència contra la Dona de Granollers, que ja està prou carregat. De fet, no estaria de més fer-ne un segon aquí. Són mesures que es pensen per optimitzar recursos però cal tenir en compte quines conseqüències portarà i els perjudicis que generarà. S’acabarà fent? Espero que no. El nostre plantejament és clar, ens hi oposem clarament.Cal separar els jutjats de primera instància i instrucció a Mollet?Els jutjats mixtos han de passar a la història. Han de ser molt més especialitzats i, a la llarga, ha de ser així. A Granollers, va representar un gran canvi i ara em costaria molt tornar-los a veure junts. Aquest mandat celebraran els 100 anys del Col·legi. Què faran? Ho comencem a treballar ja. Valorarem si portem algun tipus de congrés. L’Albert Conesa, company nostre, també està treballant en el segon volum del llibre sobre la història del Col·legi. Treballaran per fomentar l’ús de les noves tecnologies en la feina dels advocats? Volem crear unes aplicacions pròpies que facilitin la vida al Col·legiat per poder tenir més a l’abast informació que necessita en el seu dia a dia.

Joan Martínez: “El nom del Col·legi ha de ser més inclusiu, en gènere i territori”

ERC no veu factible presentar una moció de censura a Parets

El llibre ‘Economia amb repòs’, el “retrovisor” dels grans fets econòmics dels últims anys

L’Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria

Mor a 85 anys Josep Girbau, exregidor del PP a la Garriga

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera