“Són àvies, mares, dones amb experiència de vida. Amb noms i congoms… i també una edat”, explica el fotògraf granollerí. Aquestes dones són les mares d’amics seus, mares “de proximitat” que, juntes, sumen més de 2.000 anys.
Amb aquesta exposició Ribó vol fer un reconeixement a la seva persona, a elles com a dones. Les fotografies són en blanc i negre, amb un fons negre. La idea, explica el fotògraf, va sortir en un sopar amb tres amics, que li van explicar que ja no tenien pare, només mare. “Els vaig dir que em faria il·lusió retratar-les, captar-les per allò que són.” Per això, quan va decidir tirar endavant el projecte va voler tenir aquest punt de complicitat amb les dones, que fossin properes a ell.
Amb els 26 retrats ha volgut reflectir l’abans, amb el blanc i negre, el paper i l’analogia, i l’ara, “amb les seves cares que reflecteixen el pas del temps, la seva fermesa, la seva dignitat després de tants anys”. A sota de cada retrat hi apareix el nom i els cognoms de cada dona. “Així, d’una banda, recuperem el valor de la fotografia, i de l’altra, valorem i dignifiquem les persones grans.”
{{ comment.text }}