El capellà Josep Maria Turull, fill de Parets, ha estat nomenat pel president de la Generalitat, Quim Torra, com a nou prior de la capella Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Des de divendres de la setmana passada, Turull substitueix mossèn Joan Evangelista Jarque, que ha estat 42 anys exercint aquest servei religiós després de ser nomenat pel president Josep Tarradellas l’any 1977.
El relleu es va fer efectiu el mateix divendres quan Torra va rebre a Jarque i Turull al Palau en un acte on també va participar Meritxell Budó, consellera de la Presidència i exalcaldessa de la Garriga. Després, es va celebrar una missa a la mateixa capella Sant Jordi, un espai privat de culte que depèn del cap del govern català. Hi van participar familiars i amics dels dos preveres i Torra i Budó.
Turull, que és cosí de l’exconseller Jordi Turull, va néixer a Parets l’any 1966. Va ser ordenat sacerdot el 22 de desembre de 1991. És llicenciat en teologia sistemàtica. Fa tot just un any, va ser designat rector –el primer– de la basílica de la Sagrada Família, a Barcelona, una tasca que compaginarà amb la de prior de la capella Sant Jordi. Des del 2011, però, ja era l’encarregat de les celebracions litúrgiques al temple dissenyat per Antoni Gaudí. Prèviament, Turull havia estat rector del seminari conciliar de Barcelona i del seminari menor, un càrrec que va ocupar des de 2005 a 2018. De petit, va estudiar a l’antic seminari menor de la Conreria.
Turull és, a més, canonge de la catedral de Barcelona, un càrrec indispensable per poder accedir al de prior de la capella Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
El PSC reclama l’aconfesionalitat de les institucions
Arran del nomenament de Turull, el PSC ha presentat al Parlament una proposta de resolució sobre el caràcter aconfessional de les institucions. Els socialistes entenen que “el nomenament de priors per part del president de la Generalitat casa molt malament amb el caràcter aconfessional de l’Estat”. El PSC proposa que es dediqui la capella Sant Jordi a preservar la memòria històrica de l’edifici del Palau de la Generalitat i del mateix espai però no al culte religiós, que entenen que “no és congruent” dins de “l’edifici més representatiu” de la institució de la Generalitat.
{{ comment.text }}