L’exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda Josep Lluís Salvadó, diputats d’ERC al Parlament, s’han negat a declarar aquest dimecres davant de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ha processat per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per l’1-O.
Tots dos s’han remès als seus recursos contra la interlocutòria de processament i s’han queixat que són víctimes d’una “causa general contra l’independentisme”.
Jové i Salvadó han arribat acompanyats de dirigents d’ERC i altres formacions independentistes i han sortit mitja hora després d’entrar. Tots dos han de pagar solidàriament i en pocs dies una fiança d’1,6 milions d’euros. Per aquest diumenge, s’ha organitzat un acte de suport a les Franqueses.
La magistrada Maria Eugènia Alegret està a punt de tancar la instrucció de la causa, que podria arribar a judici abans de l’estiu, però com que es tracta d’un procediment de sumari abans ha hagut de fer el tràmit del que s’anomena declaració indagatòria. És una vista on els processats coneixen exactament els càrrecs que se’ls atribueixen i on poden demanar noves proves i poden tornar a ser interrogats.
Tots dos s’han acollit al seu dret de no declarar, al·legant que ja ho havien dit tot en els llargs recursos de reforma contra el processament, i han reiterat que la investigació és una “causa general contra l’independentisme”. Tot i que Salvadó estava citat dues hores després que Jové, tots dos han arribat junts i han marxat poc després de mitja hora.
Jové i Salvadó adverteixen que “la fragmentació judicial de les causes, la investigació prospectiva i il·lícita dels seus casos, la no-proporcionalitat i la indefensió respecte a altres causes sobre l’1-O comporta vulneració de drets fonamentals i de garanties processals i vulnera també el dret a un judici just”.
Així, els dos ex-alts càrrecs de Govern denuncien la suposada criminalització de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència política. Jové i Salvadó mantenen, però, que organitzar un referèndum no és delicte i defensen l’autodeterminació com a eina política per desencallar el conflicte amb l’Estat.
La interlocutòria de processament ha estat recorreguda per les defenses i en breu es traslladarà a la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox per tal que presentin les al·legacions. Jové i Salvadó també van haver de lliurar el passaport fa una setmana perquè tenen prohibit sortir de l’estat i han d’anar mensualment a signar al jutjat.
Pel que fa a les fiances, tenen de termini fins el 27 de març per pagar 4,4 milions d’euros: 0,8 milions d’euros per a Salvadó per la meitat del cost de gestió del programa tributari e-Spriu, i 3,6 milions més per a Jové, per l’altra meitat del programa tributari i 2,8 milions per despeses directes del referèndum.
Les defenses recorden que els 3,6 milions de despeses del referèndum són les mateixes que ja s’han consignat al Tribunal de Comptes i al jutjat d’instrucció 13, que va iniciar la investigació, i esperen que el TSJC no les torni a demanar. Els 1,6 milions del programa tributari podrien sortir, almenys parcialment, de la Caixa de Solidaritat de les entitats independentistes, però els recursos per impugnar aquestes reclamacions de fiança no aturen el termini de pagament.
En els escrits contra la interlocutòria de processament, les defenses han demanat la nul·litat de tota la causa per raons de fons i formals, en considerar que la investigació feta pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona té elements irregulars, com les intervencions telefòniques o els escorcolls domiciliaris i de despatxos professionals el 20-S. També consideren que Jové i Salvadó no havien estat acusats fins ara de prevaricació, i per tant no s’han pogut defensar. Pel que fa al delicte de malversació, la defensa de Jové diu que el seu processament es basa en la sentència del Tribunal Suprem, on ell no es va poder defensar.
D’altra banda, la magistrada Alegret, davant la negativa de Jové de sotmetre’s a una prova cal·ligràfica per comparar la seva lletra amb la de l’agenda ‘Moleskine’ trobada al seu domicili i una de les proves principals de l’acusació, ha comparat la lletra de la llibreta amb la signatura de Jové en els escrits de recepció de les notificacions del Tribunal Constitucional abans de l’1-O.
Un altre dels elements que Alegret considera sospitosos és el conveni entre la Generalitat i els ajuntaments pels quals l’Agència Tributària de Catalunya podia gestionar impostos municipals.
Processats per la “preparació activa” del referèndum i estructures d’estat
La magistrada instructora entén que Jové va tenir una “participació activa en la preparació del referèndum i en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible supòsit que els vots favorables a la independència fossin superiors als negatius”.
Basant-se en l’agenda Moleskine i en les anotacions del document ‘Enfocats’, la magistrada creu que Jové va “conèixer i va autoritzar determinades despeses per portar a terme el referèndum il·legal” en una quantitat superior als 2,1 milions d’euros, per les seves responsabilitats a Vicepresidència i també com a responsable de l’àrea de processos electorals a partir del juliol del 2017.
{{ comment.text }}