La població vallesana amb estudis superiors creix un 8,6% en tres anys

Cada cop, la població vallesana està més qualificada, però amb avenços desiguals. Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2024 al Vallès Oriental hi havia 197.178 persones amb estudis superiors, un 8,6% més que tres anys enrere, el 2021, el primer any amb registres. Significa un creixement tres vegades més ràpid que el de la població general a la comarca, que durant el mateix període va ser del 2,6%, segons Idescat. Destaquen, sobretot, les titulacions de màster universitari i equivalents, amb un augment del 38,3% de la població amb aquesta titulació –sense tenir en compte els doctors, que també tenen màsters–. Així, en tres anys la xifra va créixer en 2.709 persones, fins a 9.789. Tots els municipis han viscut aquest increment, però de manera desigual. Els creixements més importants van ser a Bigues i Riells del Fai (59,6%), passant de 141 a 225 veïns amb màster universitari en tan sols tres anys. Segueixen de prop Santa Eulàlia de Ronçana (57,1%), Llinars (52,9%) i Lliçà de Vall (50%). Per sota del rànquing hi ha Sant Antoni (27,6%), Granollers (31,3%), la Llagosta (33,3%), Montmeló (34,1%), Mollet (34,4%), Sant Feliu (35,1%) i Montornès (35,5%). Diferències entre municipis per poder adquisitiu: Un 6,8% de la població de l'Ametlla té màsters, mentre que a la Llagosta és l'1,7% En aquest sentit, Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental, apunta que aquest augment va lligat al poder adquisitiu de les famílies. Això es pot veure comparant els municipis amb dades amb major i amb menor capacitat d’estalvi de la comarca, l’Ametlla i la Llagosta, segons l’Informe Social de Catalunya 2025, del Departament de Drets Socials. Si bé el creixement d’ambdós municipis és similar, la quantitat absoluta de veïns amb màsters universitaris és molt diferent: el 6,8% sobre el total de la població de més de 15 anys a l’Ametlla, i l’1,7% a la Llagosta. Aquest biaix és encara més pronunciat en relació amb els doctorats universitaris, considerats el nivell formatiu més alt de tots. Entre 2021 i 2024, van créixer un 31% a la comarca, tot i que en unes dimensions més petites que les dels màsters, passant de 2.295 a 3.006. Despunten els creixements a Lliçà d’Amunt (71,4%), Canovelles (66,7%) i Lliçà de Vall (54,5%). Per sota, la Llagosta (8,3%) i Montmeló, que no va tenir cap doctorat nou des del 2021, quedant-se en 39. Si es torna a comparar l’Ametlla i la Llagosta, torna a haver-hi una diferència notable, del 2% i del 0,3% de doctorats sobre el total de la població del municipi amb més de 15 anys, respectivament. També sobresurten altres municipis vallesans amb capacitat d’estalvi alta, com Sant Antoni (2,2%) i Cardedeu (2,1%), i d’altra banda, municipis amb menys capacitat d’estalvi com Canovelles o Montornès no arriben al 0,5%. "Els homes accedeixen al mercat laboral amb més facilitat que les dones" Maynou vincula aquest allargament general de les etapes formatives amb el reconeixement en el mercat de treball. Apunta que els sous per a les mateixes feines són més alts si els treballadors compten amb màsters o d’altres títols. L’accés al mercat laboral es relaciona també amb els biaixos pel gènere: mentre que el 33,8% dels homes vallesans tenen estudis superiors, les dones en representen el 40%. Això, diu Maynou, es deu al fet que “els homes accedeixen al mercat laboral amb més facilitat que les dones”, sense necessitat d’estudis superiors. L'ESO és el nivell formatiu màxim majoritari a la comarca Tot i que el creixement entre 2021 i 2024 va ser més significatiu en màsters i doctorats universitaris, el seu pes en el global de la població continua sent baix, ja que no arriba al 4% sobre el total dels majors de 15 anys de la comarca. En canvi, per a gairebé el 30%, el nivell formatiu més alt és l’ESO. És a dir, que no tenen cap mena d’estudis postobligatoris. El següent grup més significatiu serien els graduats universitaris, que suposen prop del 18%.

La població vallesana amb estudis superiors creix un 8,6% en tres anys

La Formació Professional guanya terreny als estudis universitaris amb un creixement d’un 13% dels graduats en tres anys

La millor nota de la selectivitat a la comarca ha estat un 9,6

Granollers es planteja un futur amb projectes universitaris a la ciutat

Llinars s’obre a crear una segona escola bressol per la limitació de places de l’actual

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Ordre de desnonament a cinc joves que ocupen una casa a Figaró i dinamitzen activitats

Les monges de Puiggraciós deixen el santuari aquest diumenge

Giralt tanca la sabateria després de 15 anys a Granollers

Els Xics de Granollers deixen petjada a Palència amb una actuació castellera davant de més de 3.000 persones

Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Detinguda una treballadora de la llar per robar en una casa de Sant Pere on anaven

Un incendi crema 1,25 hectàrees de terreny agrícola a Can Canyes, a Cardedeu

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

La Garriga proposa reduir un 33% l’espai destinat al Plater

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers