Contra el que potser es podria esperar, són els fills i, sobretot, els nets –francesos de cap a peus– els que malden per conèixer i per mantenir viu el record dels republicans vençuts

Tinc a les mans un opuscle que porta, en francès, aquest encapçalament: “El Departament dels Pirineus Orientals commemora els 80 anys (1939-1919) de la Retirada. Programa d’actes 2019.” Són 24 pàgines que recullen tota mena d’activitats (exposicions, concerts, recitals, rutes, homenatges...) que es desenvolupen durant l’any per tot el departament. Hi participen museus, arxius, memorials, llibreries, escoles... El record de la Retirada –un terme poc usat per nosaltres i ben present a l’altra banda de la frontera– es vol reviure en aquells indrets que fa 80 anys van rebre l’allau de refugiats, homes i dones vençuts, arribats d’Espanya. Efectivament, aquell malaurat 1939, prop de mig milió de soldats i civils, perdedors de la revolució i de la Guerra Civil, van haver de fugir com van poder i creuar la frontera. És la Retirada. Van ser mal acollits en camps de refugiats on el fred, la gana i les malalties van fer-ne una primera tria macabra. “Al camp de concentració d’Argelers, s’hi moria sense retòrica, s’hi moria de debò”, va escriure Gabriel Trillas, periodista internat. Després van venir, per a molts, les companyies de treball, la resistència contra els nazis, els camps de concentració alemanys, la participació en l’alliberament, la guerrilla del maquis... La gent dels pobles que es van veure sobtats per aquella gernació de miserables, com sempre en aquests casos, van donar mostres del millor i del pitjor: uns es van aprofitar d’aquella mà d’obra barata o gratuïta, altres van donar mostres d’autèntica humanitat. Ara aquests pobles commemoren aquells fets, potser amb una barreja de satisfacció i de sentiment de culpa, però, en tot cas, fent-ne reviure el record. Cinc llocs de memòria, associats, emmarquen i donen contingut històric al treball: el Memorial –imponent– del camp de Ribesaltes, el més modest d’Argelers, el castell de Cotlliure, la Maternitat Suïssa d’Elna i el Museu de l’Exili de la Jonquera. Tots ells mereixen una atenta visita. Les associacions de l’exili i centres de recerca com la FFREE (Fils et Filles del Républicans Espagnols et Enfants de l’Exode) i el CTDEE (Centre Toulousain de Documentation sur L’Exil Espagnol), entre d’altres, aporten gruix social a la commemoració. A Argelers se celebra cada any el Saló del Llibre sobre la Guerra d’Espanya, la Retirada i els Exilis, punt de trobada d’autors, editors i llibreters, amb el món de l’exili. La memòria de la Guerra Civil, dels refugiats i de la resistència (banderes republicanes i cartells antifeixistes històrics) es barreja amb la preocupació per drames actuals com el dels immigrants al Mediterrani o l’avenç de l’extrema dreta a Europa. Mirem alguns títols –sovint ben expressius– a l’atzar: Els camps del menyspreu, Ponts trencats, Dones a l’exili, mares als camps, Sabaté, quinze anys de guerrilla urbana antifranquista, Triangle blau. Els republicans espanyols a Mauthausen, El maquis. A vegades ens sembla que en el títol ja endevinem tota la trajectòria del protagonista: Amèlia, una vida, dues guerres, Collioure, los días azules de Antonio Machado, El sabater d’Alacant, memòries d’un anarquista espanyol, Comandante Pamies... Altres ens fan veure la connexió amb el present: Contra el feixisme, contra el racisme, papers per a tots. La memòria de la Retirada és ben viva. Sovint, i contra el que potser es podria esperar, són els fills i, sobretot, els nets –francesos de cap a peus– els que malden per conèixer i per mantenir viu el record dels republicans vençuts.

Contra el que potser es podria esperar, són els fills i, sobretot, els nets –francesos de cap a peus– els que malden per conèixer i per mantenir viu el record dels republicans vençuts

La Retirada