‘La vida de Brian’ a l’església de la Garriga
L’any passat, el Cineclub la Garriga va iniciar una interessant –i bastant insòlita– col·laboració amb la Parròquia de Sant Esteve de la Garriga. A l’interior de l’església, en plena Setmana Santa, es va projectar La passió segons Mateu, de Pier Paolo Pasolini, en una sessió oberta a tothom. Pasolini, per molts motius que no venen al cas, no va tenir una relació gens fàcil amb l’Església del seu temps, però la seva visió de la passió de Crist, corprenedora per la despullada austeritat i la profunditat fidedigna i gairebé primitiva que el polèmic director italià li conferí, va trobar el millor aixopluc a la Garriga. Diria que tots, creients i no creients, vam passar una estona memorable, fins al punt que, plegats, ens vam emplaçar a repetir l’experiència.
Forts d’aquest desig mutu, enguany hi tornem, i ho fem amb La vida de Brian, dels Monty Python, gràcies a l’amplitud de mires de la gent de la parròquia. Des del més rigorós respecte per totes les creences, riurem a l’església amb els avatars d’en Brian, una paròdia irreverent de la vida i passió d’una mena de Jesucrist accidental. La gent del cineclub volem que s’entengui molt bé la nostra proposta. A l’enorme novel·la d’Umberto Eco, El nom de la rosa, la nostra intenció està molt ben descrita pel frare Guillem de Baskerville, l’investigador que ha de resoldre una sèrie de crims a l’Abadia Sacra di San Michele: “Penso”, diu el franciscà, que, “com els banys, el riure és una bona medicina per guarir els humors i altres afeccions del cos, especialment, la malenconia”. Riure cura, reblem nosaltres, i riure grupalment té un efecte positiu i multiplicador.
El 17 d’abril al vespre riurem amb les tribulacions del pobre Brian i amb l’humor àcid del seus creadors impertinents; l’església del poble haurà acollit per segona vegada una sessió de cinema, i haurà demostrat tenir cintura social, sensibilitat cultural i sentit de l’humor; com l’any passat, els espectadors hauran dipositat uns diners o hauran portat uns queviures per al Banc d’Aliments, –tot el que s’hi recapti, aliments i diners, va directament a Càritas–, i els uns i els altres, ni que sigui una mica, ens haurem enriquit mútuament. Ben mirat, no és poca cosa, oi?
LA GARRISSA
Benvingudes i uts, doncs, a la Parròquia de Sant Esteve, on, en primícia, també s’informarà els il·lustres espectadors del darrer projecte del cineclub: si sumeu el topònim la Garriga i el castellanisme risa, el resultat és La Garrissa, Primera mostra de comèdia de la Garriga. Això serà el primer cap de setmana de maig. Us ho explicarem i continuarem rient. I tant, si riurem!