L’any 2024 va ser el més càlid mai registrat i el primer a superar els 1,5ºC de mitjana

L’any 2024 va ser un 1,6ºC més càlid que els nivells preindustrials (període de referència 1850-1900). Això el converteix en el primer any natural que supera els 1,5ºC de temperatura mitjana mundial. Ho constata l’informe Global Climate Highlights Report 2024 (Fets destacats sobre el clima mundial 2024) de Copernicus, l’instrument d’observació de la Terra del programa espacial de la Unió Europea. L’acord de París, subscrit l’any 2015, limitava l’escalfament global per sota dels 2º, preferiblement 1,5º. Durant onze mesos del 2024 es va superar el llindar del grau i mig. També es confirma que l’any passat va ser el més càlid mai registrat, i 0,72ºC més càlid que la mitjana dels anys 1991-2020 (període de referència modern). El 22 de juliol de l’any passat la temperatura mitjana global diària va arribar al rècord de 17,16ºC. Els últims 10 anys han estat els més càlids dels que se’n té constància.

Malgrat la superació del llindar del grau i mig, el treball de Copernicus subratlla que un any o dos de superació del llindar no implica que s’incompleixi l’Acord de París. Ara bé, amb l’actual ritme d’escalfament de més de dos graus per dècada, la probabilitat d’incomplir l’objectiu del grau i mig a la dècada del 2030 “és molt alta”.

Europa s’escalfa més ràpidament

El treball ratifica el que ja deien l’Informe sobre l’Estat del Clima 2023 i l’Avaluació Europea de Riscos Climàtics: el continent europeu s’ha estat escalfant dues vegades més ràpid que la mitjana mundial des de la dècada de 1980. És, de fet, el continent de la Terra que pateix un escalfament més ràpid. Les terres europees de l’Àrtic són les regions que més ràpidament s’escalfen de la Terra. Les glaceres s’estan fonent i “s’estan produint canvis en el patró de precipitacions”, indica Copernicus.

Per regions del planeta, el continent europeu va registrar l’any 2024 una temperatura mitjana de 10,69ºC. Aquesta temperatura està 1,47ºC per sobre de la mitjana del nivell de referència dels anys 1991-2020 i 2,92ºC per sobre de la referència dels anys 1850-1900, l’època preindustrial. I, per exemple, el nord del Canadà va experimentar un increment de tres graus per sobre de la mitjana. El 2024 va ser l’any més càlid en totes les regions continentals, excepte Australàsia (el territori que comprèn Austràlia, Nova Zelanda i les illes veïnes de l’oceà Pacífic) i l’Antàrtida.

Durant l’any passat gran part del planeta va experimentar, més dies que la mitjana, un fort estrès tèrmic. Concretament, el 10 de juliol, prop del 44% del planeta es va veure afectat per un estrès tèrmic “de fort a extrem”. L’estrès tèrmic és la pressió que s’exerceix sobre la persona quan està exposada a temperatures extremes. Per avaluar l’estrès tèrmic s’utilitza l’Índex Universal del Clima Tèrmic (UTCI), que té en compte valors com la temperatura, la humitat, la velocitat del vent, la insolació o la calor emesa per l’entorn. L’estrès tèrmic es considera fort quan la sensació tèrmica és superior als 32ºC i extrem, quan supera els 46ºC. El valor més alt de temperatura ambient registrat l’any passat va ser de 59,1ºC a Argèlia.

Per altra part, la temperatura mitjana anual de la superfície del mar (TSM) a l’oceà extrapolar va arribar a un rècord de 20,87ºC l’any passat, per sobre de la mitjana 1991-2020 i superant el rècord anterior de l’any 2023. Pel que fa als mars europeus, les TSM anuals van arribar a màxims històrics al Mediterrani central i oriental, al Mar Negre i al Mar de Noruega. Les elevades temperatures de la superfície marina van provocar un blanqueig mundial de coralls, un fenomen que va observar i difondre l’Administració Nacional dels Oceans i l’Atmosfera (NOAA), una agència governamental dels Estats Units.

El vapor d’aigua exerceix un paper crucial en el sistema climàtic, ja que contribueix a l’efecte hivernacle natural de la Terra. A diferència del diòxid de carboni i el metà, les activitats humanes no influeixen directament en la concentració de vapor d’aigua. Tanmateix, a mesura que l’atmosfera s’escalfa, pot contenir més vapor d’aigua i aquest major contingut amplifica encara més l’escalfament, un procés conegut com a retroalimentació temperatura-vapor d’aigua. L’augment de la humitat a l’atmosfera també incrementa el potencial de precipitacions extremes i proporciona energia per a tempestes tropicals més intenses. L’any passat la quantitat total de vapor d’aigua a l’atmosfera va arribar a una xifra rècord: 4,9%, mentre que el 2023 era de 3,3%.

Durant l’any passat es van registrar fenòmens meteorològics extrems a tot el món: tempestes, ciclons tropicals de gran intensitat, així com onades de calor i grans sequeres que van propiciar incendis forestals. L’informe també destaca que el desembre del 2024 l’extensió de gel marí de l’Àrtic va ser la més baixa mai registrada un mes de desembre.

Metà i CO2 com mai abans

En el seu informe Copernicus subratlla que els anys 2023 i 2024 han estat els més càlids des que se’n té constància. El treball alerta que segons una previsió recent del Met Office (el Servei Meteorològic Britànic), en un sol any es podria arribar fins a 1,9ºC per sobre del nivell preindustrial, i que hi ha un 47% de probabilitats que la mitjana quinquennal superi el llindar d’1,5ºC. Les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni van ser més altes el 2024 que en qualsevol altre moment en almenys dos milions d’anys; i les de metà, l’any passat, eren més altes que en qualsevol altre moment en almenys vuit-cents mil anys.

I l’increment de la temperatura mitjana mundial no s’atura, perquè l’informe de Copernicus del mes de gener del 2025 constata que la temperatura es va situar 0,79ºC per sobre de la mitjana 1991-2020 per un mes de gener i 1,75ºC per sobre del nivell preindustrial.