El món de la tecnologia és un univers en expansió que no cessa. Les innovacions en aquest camp omplen les portades dels principals mitjans de comunicació, oferint-nos constantment noves possibilitats i avenços. Sovint, apareixen noves paraules o neologismes que s’insereixen al nostre vocabulari comú sense que la societat hagi pogut assimilar les arestes d’aquests conceptes.
Elements que, per la seva complexitat o per la seva heterodòxia, són difícils d’assimilar, malgrat que continuen apareixent de manera reiterada a diverses publicacions. Dins d’aquests paràmetres podríem ubicar l’univers de les criptomonedes i del capital virtual, un nou cosmos que ha generat un veritable terrabastall a l’univers de l’economia i les transaccions en línia.
Dues paraules com són el bitcoin i el blockchain formen part ja de l’imaginari col·lectiu, però són elements difícils d’interpretar sense ser una persona versada en la matèria. Ambdós conceptes es troben íntimament entrelligats. El bitcoin és la moneda en si, mentre que el blockchain és l’engranatge en què es basa. La característica principal és que trenca amb una idea que s’ha imposat al llarg de la història pel que fa a les transaccions bancàries: el model bidireccional que es fa a través d’un intermediari. Aquesta nova tecnologia realitza un procés iconoclasta i trenca amb aquest perfil, incloent a l’equació un gran nombre d’intermediaris, originant una xarxa de nodes que coordina i verifica les operacions. Absolutament tot aquest procés queda registrat, creant un bloc, i tot ell es troba interconnectat. Cadena de blocs, el neologisme anglès: blockchain. Aquest procés coreografiat augmenta la seguretat i el converteix en un procés universal. La informació de les transaccions queda també amagada i està exempta del pagament d’impostos. Aquest fet ha provocat que es guanyi la confiança dels usuaris i que atempti contra els interessos dels grans bancs. Per aconseguir bitcoins cal comprar-ne a diversos mercats especialitzats, intercanviar béns amb altres usuaris o minar, utilitzar el teu ordinador per generar-ne, un procés que demana moltes capacitats gràfiques i molta energia, situació que pot provocar que no sigui rendible gestionar la cadena de blocs.
L’univers de les criptomonedes s’està estenent a una velocitat vertiginosa. Cada vegada existeixen usos més heterogenis i imaginatius. Actualment hi ha projectes que van més enllà d’una finalitat comercial, que atorguen a aquests elements diferents capacitats, com ara poder formar part d’una taula de pòquer internacional amb una moneda vàlida per a tots els usuaris independentment del seu origen.
I Catalunya, terra molt ben avinguda històricament amb l’avenç tecnològic, no ha quedat exempta de relacionar-se amb el món de les criptomonedes. Existeixen associacions o comitès d’experts que s’encarreguen d’avaluar i analitzar l’avenç d’aquest nou paradigma, com és el cas de l’Associació Blockchain Catalunya, creada el juliol del 2017 i que es reuneix de manera mensual, que s’encarrega de promoure aquesta nova tecnologia i serveix com a element d’introducció per a totes aquelles persones que no es trobin versades en la matèria. Segons la seva pàgina web es divideixen en diferents grups de treball: Transformació social, Desenvolupament tecnològic, Governança de la tecnologia, Finançament de projectes, Privacitat i seguretat, Marc legal i regulador, Ciutats i territori. També organitza diversos actes relacionats amb el blockchain, com és el cas de conferències o xerrades introductòries com la que va tenir lloc el passat 5 d’abril al fòrum CECOT de Terrassa sota el títol: “L’efecte blockchain i les criptomonedes”.
Més enllà del col·lectiu associatiu també existeixen moviments que han provocat un gran ressò mediàtic, com és el cas de la venda d’un immoble a Tarragona que es va fer íntegrament amb bitcoins. La transacció es va fixar en 40 bitcoins, el que equivaldria a 550.000 euros. La immobiliària encarregada de gestionar la transacció es va mostrar favorable a l’aplicació d’aquesta nova metodologia econòmica i té intenció de seguir venent habitatges per aquesta via.
L’empresa catalana Home Meal, propietària de la cadena Nostrum, també ha generat la seva pròpia criptomoneda, anomenada Meal Token. La seva ambició és gran, ja que ha afirmat que traurà al mercat mil milions de Meal Tokens, cada un amb un valor aproximat de 15 cèntims. Aquest moviment respon a la necessitat d’expandir-se comercialment i augmentar el seu valor. La Universitat Pompeu Fabra també va ubicar un caixer al seu campus que funcionava amb bitcoins. Aquesta prova va ser definida com a experimental, un moviment que convidava a la reflexió i als usos i possibilitats del bitcoin.
Com veiem, les possibilitats són gairebé infinites. Només el ritme de la innovació i les capacitats imaginatives dels usuaris podran col·locar límits a aquesta nova tecnologia.
{{ comment.text }}