“L’escola ideal per a la teva criatura no existeix (ni per a tu ni per a ningú).” Quin encert!

Triar escola provoca un neguit important a moltes famílies perquè els elements a valorar són molts i perquè se cerca, per a l’infant, un espai que li permeti desenvolupar-se en tots els aspectes i créixer-hi de manera relativament lliure i segura. Si cerqueu criteris i cliqueu a internet: “triar/escollir” escola, el senyor Google us llistarà tot un seguit d’enllaços: articles, estudis, llibrets, llistat de consells, etc. N’he llegit un bon grapat i m’he alegrat que els fills siguin adults i que no em pertoqui triar escola per als nets. M’ha cridat l’atenció l’aportació d’un llibret consultable a la xarxa de la Fundació Bofill, diu: “L’escola ideal per a la teva criatura no existeix (ni per a tu ni per a ningú).” Quin encert! Mares i pares, no cal que la busqueu! Alguns volen l’escola ideal perquè tenen idealitzat la seva filla o el seu fill i el seu mereix més atenció que cap altre. Està bé que sigui així, sense perdre de vista que només som humans, perfectibles però no perfectes. La qüestió no és l’escola, la qüestió és el conjunt d’entitats educatives: família, escola, esplais, mitjans, etc. La major part d’escoles fan el que poden amb els recursos que tenen i, cada vegada més, els projectes i equips educatius són més semblants entre ells. Vivim en un món globalitzat i homogeneïtzador que fa que la llibertat i la responsabilitat individuals puguin estar en perill. Per això cal cercar una escola que impedeixi que la llibertat s’utilitzi per mantenir la ignorància i que eduqui infants amb capacitat de crítica! D’altra banda la majoria d’opinions són estandarditzades, estereotipades i molt qüestionables. Només semblen útils –si és que ho són– per a pares i mares que participen del discurs pedagògic dominant: l’escola ha de treballar per projectes, ha d’innovar, s’ha de centrar en l’infant, no importen els continguts, ha de fer ús de noves tecnologies, etc. Segurament cap d’aquestes raons diu res de calat educatiu a famílies que fa poc que viuen aquí o que tenen cosmovisions diferents a la que nosaltres considerem adequada. Potser per triar escola n’hi ha prou decantant-se per una de propera al domicili familiar, per anar-hi passejant, que permeti vida de barri o que tingui per projecte fer comunitat. Potser només cal trobar un lloc on els educadors maldin per respectar infants i adolescents en el que tenen de singular.

“L’escola ideal per a la teva criatura no existeix (ni per a tu ni per a ningú).” Quin encert!

L’escola ideal no existeix