Sant Jordi és el dia de l’amor, també. Sobretot, de l’amor als llibres

Aquests dies he descobert que un llibreter no és algú que ven llibres, sinó algú que els estima. I quan dic els estima, vull dir que els coneix, gairebé de manera individual, que coneix el seu pare o mare literari, els seus germans, que coneix la seva essència, que no els jutja, que no els prefereix un damunt dels altres, que no els coneix per la cara que fan sinó que més enllà de la portada o del títol, sap què diuen i què pensen, a qui s’assemblen i per què, que sap per a quin lector o lectora són. Un llibreter no ven llibres per Sant Jordi: un llibreter té, gràcies al seu amor als llibres tot l’any, un dia regal on els ven com si la resta de dies no costés de vendre’ls els llibres, que són matèria perillosa i inflamable. Aquests dies he descobert que un editor no és algú que edita llibres, sinó algú que els estima. Algú que estima els escriptors i les escriptores també i que estima els plecs d’un mercat difícil i estrany. Els plecs d’un mercat on un dia l’any tothom és escriptor (els polítics, els cantants, els presentadors de la tele, els advocats…). Un editor de debò tractarà tots els escriptors amb respecte, no només els seus, perquè tots els escriptors han escrit un llibre i un editor de debò, els estima, els llibres. Un editor també és una persona que et dirà que tot és molt difícil i, malgrat això, t’acompanyarà a caminar-lo, el camí aquest, complicat i estrany. I amb algun llibre que publiqui farà diners, és clar, que això és una feina, i aquest serà el regal que li farà la vida, amb sort, per dedicar-se cada dia a mimar les lletres, a permetre que arribin de la taula de l’escriptor a les mans dels lectors. Aquests dies he descobert que un escriptor no és algú que escriu llibres, sinó algú que escriu. Sense saber on acabarà allò que escriu, sense gaire esperança d’acabar triomfant, sense massa por, tampoc, i que si li guanya la por no farà mai res. Un escriptor és aquella persona que un dia l’any, si abans ha convençut un editor –dels de veritat– i uns quants llibreters –també dels de veritat– podrà sortir al carrer i viure la màgia que un lector se li acosti i li demani que li firmi el llibre. I un escriptor de veritat, també, s’alegrarà que qualsevol llibre, de coneguts, d’amics que també escriuen, d’altres escriptors que admira, sigui a les mans d’algun lector. Perquè algú que escriu, algú que estima les lletres, celebra sempre, feliç, que algú les estimi i les compri. Aquests dies he descobert que un lector no és aquell que compra un llibre per Sant Jordi –tot i que per Sant Jordi també en compra un o dos o deu–, que són més temptadors que mai els llibres envoltats de roses, ja ho sabem. Un lector és aquell que estima els llibres també. I els escolta i li tempten i li fan pessigolles a les mans: cada dia o cada estona abans d’anar a dormir o a cada viatge de metro, de cada dia de l’any. Per això Sant Jordi és el dia de l’amor, també. Sobretot, de l’amor als llibres.

Sant Jordi és el dia de l’amor, també. Sobretot, de l’amor als llibres

Llibreters, editors, escriptors i lectors