Mollet ha hagut de tallar diversos pollancres blancs de l’avinguda Badalona a conseqüència de l’envelliment, de les mesures restrictives de reg contra la sequera i pel potencial perill a la seguretat ciutadana. Prop d’una desena d’arbres es van tallar al juliol i la replantació no està prevista fins la tardor, en època favorable, i en funció de la disponibilitat d’aigua a causa de les restriccions per la sequera, informa Judit Vico.
La regidora de Justícia Ambiental, Ecologisme i Transició Energètica, Noa Monràs, explica que hi ha diversos factors que afecten aquesta espècie. En primer lloc són arbres de creixement ràpid i tenen tendència a envellir acceleradament. En relativament pocs anys, els exemplars s’han de tallar per evitar que suposin un risc. En ubicacions més boscoses els arbres acostumen a trencar-se parcialment o totalment a mesura que envelleixen i moren, però en espais urbans es recomana la tala per prevenir-ne la caiguda.
En el cas de l’avinguda Badalona, l’emplaçament dels pollancres blancs està envoltat de gespa amb reg. En aquest context i adaptant-se a la disponibilitat d’aigua, el desenvolupament i la distribució de les arrels és més superficial, cosa que dificulta l’absorció de nutrients i aigua. A més, davant la situació actual de sequera i després que el consistori aprovés el Pla d’Emergència el 18 de juliol passat, s’han deixat de regar, fet que provoca que els exemplars no tinguin capacitat de buscar recursos i s’agreugi més el seu estat.
El context climàtic i les mesures preses per part de l’Ajuntament per pal·liar la sequera han accelerat la mort o l’envelliment de la part superior d’aquests pollancres. Tal com s’observa en aquest cas, en general, la manca de reg ha afectat especialment les espècies de creixement ràpid de la ciutat atès que la resistència de la fusta és inferior a les de creixement més lent; això les fa més vulnerables als trencaments mecànics i també als atacs d’insectes i fongs, que encara n’acceleren més la degradació. La manca de reg també ha tingut un gran efecte en les zones d’herba, com la plaça Pau Casals, on també s’han assecat alguns arbres.
Segons l’Ajuntament, la tallada dels pollancres de l’avinguda Badalona ha estat una mesura presa fruit de l’anàlisi de molts factors i en cap cas es preveu tallar més exemplars de l’espècie si no representen un risc per a la seguretat. Tanmateix, podria ser necessària la retirada de més pollancres en funció de l’evolució de factors com les onades de calor, la manca de pluges o les restriccions de reg.
“Per les dimensions dels arbres i el seu emplaçament, l’exposició als vents és elevada i això afegit a la situació de sequera fa que quan el règim de vents canvia siguin arbres amb majors possibilitats de caure”, diu Monràs.
Afectació a l’arbrat viari de Granollers
A Granollers, el Servei de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament, indica que la sequera està afectant especialment l’arbrat viari i les zones de gespa que han pres una coloració groguenca però que tornaran a reverdir quan torni la pluja o es pugui tornar a regar. La vegetació arbustiva dels parcs i jardins és, generalment, formada per plantes mediterrànies o amb molt poques necessitats hídriques, per la qual cosa, amb una aportació mínima de rec suporta aquestes condicions adverses.
L’impacte més important, segons el servei municipal, el pateixen els arbres de carrer, que han de viure en unes condicions més dures, com la compactació del sòl, paviments que reverberen escalfor i impermeabilitzen el sòl, l’impacte de l’aire calent dels aires condicionats o les podes periòdiques. Els arbres són més sensibles a patir plagues o trencaments espontanis de branques. Per pal·liar la situació s’amplien els escocells i només es fan les podes estrictament necessàries.
Algunes de les espècies d’arbres que més acusen la calor i la sequera són les del gènere Prunus, com el cirerer de fulla vermella o el cirerer de flor. També el carpí i algunes varietats ornamentals de freixe i aurons. I en les zones enjardinades, les plantes més sensibles són les de temporada, a més de les gespes, que arran del decret de sequera no es poden regar amb aigua potable excepte en alguns casos en què cal garantir la supervivència de l’arbrat amb el mínim reg possible. Les plantes arbustives sí que es poden regar, igual que els arbres, i per això mostren un millor aspecte.
Per adaptar-se a les condicions de sequera, es busquen espècies més adaptades a climes càlids, es planten arbres més petits i s’aporta entre un 5% i un 10% de matèria orgànica en el clot de plantació per millorar la retenció d’aigua. A més, s’han duplicat els recursos al reg d’implantació, ja que s’estan regant els arbres que porten plantats dos, tres i quatre anys, fet que fa pocs anys no calia.
{{ comment.text }}