Ni una febrada ni tampoc l’apocalipsi
Aquesta editorial hauria de començar i acabar amb les recomanacions que el Departament de Salut o l’OMS fan des de fa setmanes per contenir els contagis de coronavirus, però cal insistir també en les crides a la serenitat i al sentit comú. És clar que una pandèmia que ha provocat una emergència sanitària no pot deixar ningú indiferent, però cal mantenir la calma. El 28 de febrer passat, EL 9 NOU va informar de les primeres actuacions en persones amb indicis del Covid-19 a l’Hospital de Granollers i va argumentar a l’editorial d’aquell dia que era imprescindible no caure en el pànic i, sobretot, fer confiança en els professionals sanitaris. Aquells arguments continuen igual de vàlids ara i no han canviat gens ni mica, encara que s’hagin confirmat –fins al moment– casos a Granollers, Mollet, Montornès, la Roca, la Garriga, Parets o Lliçà d’Amunt.
Els efectes col·laterals del coronavirus s’estan fent veure arreu: mercats setmanals suspesos; activitats socials, esportives i culturals ajornades; escoles, instituts i universitats tancades durant un temps… Qui cregui que s’està exagerant amb aquestes mesures de prevenció s’ha de dir que és molt ingènua o un suïcida. Igualment s’haurien d’amansir els qui pensen que encara no s’ha fet prou o els qui dibuixen un escenari apocalíptic corpresos per un terror irrefrenable. Ara toca creure en les autoritats polítiques i les seves indicacions, que no són altra cosa que els traductors de les autoritats científiques i sanitàries i les seves indicacions.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat aquesta setmana “la màxima unitat, col·laboració i confiança a la ciutadania”. Té raó, igual que els alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental que alerten també els seus veïns de les afectacions concretes als seus municipis i que insisteixen –amb raó– que cada ciutadà pot aportar el seu granet de sorra per vèncer la pandèmia. Cal repetir-s’ho moltes vegades i a tothom perquè no hi ha dreceres en aquesta mena de crisi.
I un advertiment final: la por o els nervis són els pitjors consellers a l’hora de prendre decisions. Confiem, doncs, en els metges i en la resta de personal sanitari i posem en quarantena endevins, pessimistes i hiperventilats hipocondríacs.