Alguns municipis del Vallès Oriental se situen per sobre de la mitjana de dissimilitud, una xifra que calcula el percentatge d’alumnes que s’haurien de moure dels centres escolars per tal d’equilibrar la segregació. L’estudi de la Fundació Bofill, que se centra en els municipis de més de 10.000 habitants, remarca que la Garriga, Cardedeu, Llinars, la Roca, Montornès, Parets, la Llagosta, Lliçà d’Amunt i Santa Maria de Palautordera necessitarien obrir una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) per treballar aquesta situació. No obstant això, sis d’aquests municipis es troben per sota del màxim de dissimilitud recomanat pel síndic de greuges (0,30).
És el cas de la Llagosta, que té un 0,18 a Primària i 0,14 a Secundària, una xifra que s’ha reduït 4 punts respecte al curs 2018-2019. El regidor d’Educació, Fran Ruiz, explica que “no tenim OME, però a l’Ajuntament comptem amb una taula de garantia formada per una inspectora, una tècnica d’educació i dues educadores que fan la funció de l’oficina. S’ofereix atenció telemàtica i s’atén els alumnes que arriben nous. Tenim en compte la procedència i les necessitats especials de l’alumnat”.
Amb aquesta estratègia han aconseguit situar-se per sota de la mitjana catalana, la taula de garantia s’encarrega de fer la distribució de l’alumnat per no segregar escoles. “També tenim, a l’escola Les Planes, una aula de Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) on es treballa no només amb alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica desafavorida (NESCD), sinó també amb alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEEA)”, diu Ruiz. Respecte a poder obrir una OME al municipi, Ruiz comenta que “sabem de l’existència de la subvenció del Departament i hem tingut l’oferta, però no podem assumir-ho per una qüestió de personal. Aquesta feina sempre l’ha fet la taula de garantia i ha funcionat bé”.
Cardedeu es troba en una situació similar. Fins ara les tasques de l’OME les assumia el personal de l’àrea d’educació. En el ple del mes de març es va aprovar per unanimitat de tots els grups la creació d’una oficina. El conveni amb el Departament també el tenen aprovat, però falta que Educació el retorni signat. El mateix personal que actualment treballa en tasques similars passarà a encarregar-se també de l’OME.
Pel que fa a les dades de Cardedeu, tant en educació primària com en secundària hi ha hagut un petit augment de l’índex de dissimilitud. De tota manera, es mantenen per sota del màxim recomanat.
A Montornès, la segregació està molt marcada per l’urbanisme. “L’escola més segregada és La Marinada, que es troba al barri de Montornès Nord i s’omple de la realitat del barri. Se’ns fa difícil revertir-ho perquè costa moure les famílies a les escoles del centre. Per això, impulsem projectes propis per donar a aquests alumnes les mateixes opcions amb les quals es troben la resta de centres”, explica l’alcalde, José Antonio Montero.
Montero comenta que Montornès funciona sense OME, però que consideren important tenir-ne una. “Ara mateix estem saturats gestionant el Pla Educatiu d’Entorn (PEE) i d’altres de propis. No disposem de prou recursos per obrir l’OME amb la subvenció del Departament. De totes maneres, donem molta importància a l’educació i sí que és cert que la segregació a primària és elevada, però a la secundària no n’hi ha. Continuarem treballant per abaixar les ràtios i limitar la sobreoferta, i així fer baixar la segregació”, acaba Montero.
Opinió dels experts
La Fundació Bofill defensa que reduir la segregació escolar és beneficiós. “Les aules han de representar la realitat dels municipis. Com menys segregació hi ha, més cohesionats estan els alumnes, perquè poden conèixer diferents realitats socials i això és molt important en un context d’auge del racisme i l’extrema dreta”, diu Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la fundació.
La reducció de la segregació, segons explica Bofill, també afecta la millora de resultats acadèmics. “El conegut ‘efecte company’ fa que alumnes amb més capital cultural influeixin a qui en té menys i s’ajudin.
Els informes PISA mostren que els sistemes escolars amb millors resultats són els menys segregats”.
Víctor Valero, president del Casal del Mestre de Granollers, apunta que per garantir un repartiment igualitari “la lliure elecció de centres perpetua la segregació” i que “s’han de prendre decisions polítiques que potser no agraden, però que a llarg termini faran millorar la realitat de les aules”.
Algunes poblacions amb alta segregació ja tenen OME
Des de fa dos cursos, el Departament d’Educació ajuda al finançament de les OME en municipis de més de 10.000 habitants amb una subvenció de 40.000 euros. “Catalunya és de les zones d’Europa amb més consciència contra la segregació, però depèn dels ajuntaments i del Departament que sigui així. La creació d’una OME és de gran ajuda per als alumnes en situacions difícils”, explica Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill.
A les Franqueses compten, des del mes de maig, amb una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) que s’ubica al Centre Cultural de Can Ganduxer. “Ara fa uns mesos ja disposem d’OME, però les funcions d’aquesta oficina ja les fèiem des de l’àrea d’educació des de fa temps. El Departament ens va fer arribar la petició d’obrir una oficina i ara ho hem fet oficial”, explica el regidor d’Educació, José Antonio Aguilera.
Davant les dades de segregació que el síndic de greuges va publicar a principis d’any, Aguilera explica que “sí que és cert que tenim un nivell alt de segregació, però m’agradaria destacar que, en els últims cursos, l’hem reduït 17 punts. Al curs 2018-2019 teníem un 0,56 i al 2022-2023, un 0,39. Continuem per sobre del nivell que recomana el síndic, però considero que hem fet bona feina”. Per treballar contra la segregació, Aguilera destaca la importància del Pla Educatiu d’Entorn com una base important sobre la qual han treballat. Aquests plans serveixen per donar resposta a les necessitats múltiples de l’alumnat i integrar-les en diferents àmbits.
L’OME de les Franqueses ha gestionat des del mes de maig les preinscripcions i matrícules del nou curs. “Del que s’han encarregat ha estat de la matriculació fora de termini de persones que arriben al municipi i també de la matrícula viva durant el curs. A hores d’ara, s’han atès 36 matrícules fora de termini, que en són moltes”, continua Aguilera.
Una OME de llarga tradició és la de Canovelles. Raúl Toledo, tècnic d’educació que s’encarrega de l’oficina, explica que les principals tasques que duen a terme són “les tramitacions de matrícules de famílies nouvingudes. Quan arriba una família, s’adreça a nosaltres i en recollim la documentació. La fem arribar a la Comissió de Garanties, on revisen les dades i es fa una assignació de l’alumne a un centre. Així procurem redistribuir els infants amb necessitats especials per no acumular-los en un centre”.
L’OME de Canovelles participa a la Taula de Planificació Local conjuntament amb l’Ajuntament i el Departament. “Les reunions ens permeten posar sobre la taula algunes reivindicacions. Creiem important reduir les ràtios, els alumnes per aula d’I3 i 1r d’ESO, per tal d’aconseguir una educació de millor qualitat i per evitar que s’omplin uns centres i no uns altres. També ens interessa que hi hagi un bon número de reserva de places NESE a tot el municipi, per després poder fer la repartició d’alumnes de manera equitativa”, acaba Toledo.
{{ comment.text }}