La potència comercial granollerina presenta una ombra amb una preocupant tendència a l’alça: la xifra de locals buits ha augmentat per segon any consecutiu

En el darrer any, fins a 37 establiments de l’illa de vianants del centre de Granollers han canviat de mans, segons el recompte anual que fa EL 9 NOU en un àmbit que suma uns 240 locals comercials. Es tracta d’una xifra gairebé calcada als 36 canvis que hi va haver el 2018 i vol dir un percentatge de rotació del 15%. El comerç granollerí, doncs, continua amb un dinamisme digne de valorar. I l’illa de vianants continua com a pol d’atracció perquè emprenedors i botiguers obrin nous negocis i iniciatives. És un dels eixos comercials amb més afluència de públic d’arreu de Catalunya, un èxit que cal subratllar perquè la competència al Vallès Oriental és prou dura amb la presència de complexos com La Roca Village o els polígons comercials dels afores.

La potència comercial granollerina, però, presenta una ombra amb una preocupant tendència a l’alça: la xifra de locals buits ha augmentat per segon any consecutiu, de 16 a 21 espais. Els immobiliaris consultats per EL 9 NOU coincideixen que els costa llogar locals i que hi té a veure que la recuperació econòmica està estancada i que els hàbits de compra van virant cap al comerç electrònic. És clar també que hi influeix el preu que es demana per metre quadrat a l’illa de vianants, per la qual cosa no estaria de més que els propietaris fossin conscients que, si no moderen les seves expectatives, poden arribar a escanyar la gallina dels ous d’or en què s’ha convertit l’illa de vianants gràcies a les actuacions urbanístiques i de dinamització que han tirat endavant actors com l’Ajuntament o Gran Centre.

És clar que un teixit comercial potent com el granollerí ajuda a construir ciutat, genera oportunitats de feina i de negoci i enforteix i facilita les relacions socials de la ciutadania. I és clar també que la digitalització trastoca i trastocarà el taulell de joc del comerç de proximitat. Per això mateix, tothom hauria de tenir al cap que si renuncia al comerç de proximitat per la comoditat de clicar un botó al mòbil, no només posa en perill una botiga o una altra, també posa en perill la seva ciutat tal com la coneix ara.